La cultura ha estat la diana predilecta de les retallades

Davant les minucioses llistes de carreteres que s'han fet i de les que s'han de fer, les propostes culturals ocupen un lloc molt discret (en alguns casos nul) en els programes electorals dels partits polítics. A la cultura li fan el buit la majoria dels programes penjats a la xarxa que fan referència als àmbits del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tal vegada sigui per la falta de cultura, precisament, que demostren la majoria dels polítics quan contemplen la cultura com una despesa i no pas com una inversió. I hauria de ser justament ara, en què la societat està immersa en la crisi, quan s'hauria de veure la cultura també com un sector econòmic. I potent. Les xifres canten. La indústria cultural catalana (l'audiovisual, les arts escèniques, les arts visuals, el llibre, la premsa i la música) és actualment un dels sectors econòmics més dinàmics. Representa el 3 per cent del PIB català i dóna feina a 150.000 persones. Malgrat això, la producció i la programació culturals són la primera diana a què apunten les retallades de la inversió pública.

ERC és qui fa millor la feina de fer balanç i de fer propostes, perquè surt amb avantatge: és el partit que ha governat la Conselleria de Cultura durant els últims quatre anys. Per això, el seu programa electoral, com també el del PSC, aliat de govern i responsable de la conselleria a l'anterior legislatura, és prou detallat sobre el que s'ha fet i què es vol fer en els propers quatre anys. Al Camp de Tarragona? Doncs la construcció a Valls del museu casteller de Catalunya, un projecte que fa anys que s'arrossega, però que tot i que s'ha desencallat fa poc, és complicat que pugui arribar a ser una realitat en la propera legislatura per les restriccions pressupostàries. Ni tan sols l'eufòria política desfermada per la consideració dels castells patrimoni de la humanitat sembla que pugui accelerar el procés. El PSC, CiU i ICV advoquen també pel museu casteller i per impulsar, els dos primers, un altre dels temes que no s'han pogut resoldre en aquesta legislatura: el traspàs a la Generalitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, un museu per al qual es vol també una nova seu, l'antiga fàbrica Tabacalera, edifici que ha de ser també el centre d'art contemporani de la ciutat, un altre dels projectes que ha costat d'endegar. I és que, en el fons, no s'albiren gaires novetats en l'horitzó cultural dels propers quatre anys. S'espera que comencin a germinar, si hi plouen diners, les llavors que ja s'han plantat. Són els casos també del pla director de la cartoixa d'Escaladei o de la rehabilitació dels cellers modernistes. Pel que fa a les indústries culturals, ERC i PSC volen impulsar els festivals Trapezi de Reus, el Guant de Valls o l'Scan de Tarragona; aprofundir en la línia renovada del Centre d'Arts Escèniques de Reus o desplegar una xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques (ERC) i promocionar l'activitat de la Filmoteca de la Generalitat a Tarragona (PSC). De biblioteques i arxius, a penes en parlen. S'hi ha treballat molt en els últims vuit anys.

A l'Ebre, tant ERC com PSC proposen crear un centre de cultura popular ebrenca en un moment de satisfacció perquè hi ha la festa dels bous protegida i la jota reconeguda com a dansa nacional. Els republicans, a més, advoquen per desplegar un pla d'acció cultural que ordeni el que s'ha dut a terme les dues últimes legislatures i planifiqui el que s'ha de construir en el futur. I què s'ha fet? Doncs el Centre d'Arts Visuals d'Amposta i la restauració del Museu del Montsià i de l'antic escorxador de Tortosa, futura seu del museu de la ciutat. I, a la Terra Alta, s'ha donat l'impuls definitiu als centres i espais de la batalla de l'Ebre amb l'obertura dels museus de la Fatarella, Vilalba i Corbera. A propòsit de la Terra Alta, el PP fa costat a la comarca en la seva pretensió de ser inclosa en la xarxa de geoparcs de la Unesco. La proposta electoral cultural més original potser l'hagi formulat el PSC: la “construcció” d'un centre d'arts escèniques a Tortosa.