Sobre el Vallenc de l'Any

Murillo ha fet un treball impressionant, extraordinari, rigorós, extens, detallat, ha anat a les fonts d'origen, ha visitat els arxius de referència per conèixer amb exactitud els detalls de la batalla, el perquè de cada moviment de tropes, els motius pels quals geogràficament l'enfrontament es va celebrar entre el terme de Valls i Alcover. I una vegada recollida tota la informació i estar ben assabentat de totes les dades ha volgut compartir-ho amb els vallencs, amb els seus convilatans, i no únicament amb la redacció del llibre, sinó també fent-ne divulgació de tot el que ell havia recollit. Les explicacions in situ al lloc de la batalla, de les quals va fer diverses sessions, van ser una activitat didàctica interessantíssima. Francesc Murillo s'apassionava en les seves explicacions, gaudia, les vivia i disfrutava veient l'interès dels vallencs pel que ell detallava. I és que malgrat haver obtingut una beca per estudiar la batalla del Pont de Goi, un treball com el que ha realitzat l'historiador vallenc no es pot dur a terme si l'autor no hi dedica intensament el seu esforç i s'oblida dels diners obtinguts per la beca. Si Murillo ha comptat les hores que ha invertit i ha fet la divisió amb els diners obtinguts segur que comprovarà que econòmicament parlant la investigació ha estat ruïnosa per a ell. Però estic segur que ara això li importa poc, que ell ha estudiat la batalla del Pont de Goi perquè estava convençut que ho havia de fer i perquè com diu ell en l'entrevista de la setmana passada a El Pati té com a lema personal «fer les coses ben fetes, encara que siguin insignificants», tot i que aquest treball d'insignificant no en tenia res.

I no ho podia fer d'una altra manera, perquè a més de l'interès històric en el seu treball s'hi respira l'amor cap a la seva ciutat, cap a Valls, cap a la seva història, cap als seus vilatans, els seus carrers, les seves places, el seu malaguanyat patrimoni, cap als vestigis que en queden. És també per això que el guardó em sembla just, encertat, adequat, perquè la feina de Murillo en pro de la ciutat no és únicament pel que ha fet per recuperar la història de la batalla del Pont de Goi, sinó que ja fa temps, anys, que es dedica a investigar aspectes de la nostra història i que té una especial sensibilitat per explicar i recordar una vegada i una altra el que queda del nostre patrimoni i per mostrar la seva disconformitat quan no s'ha tingut en compte amb alguna actuació el valor patrimonial. Per això també va anar al davant de la mobilització al carrer en defensa del barri vell. Perquè per damunt de tot, per Murillo el primer és la seva ciutat, la nostra, el patrimoni i la història. Reconèixer el seu treball, la seva dedicació amb el títol de Vallenc de l'Any és agrair-li tot el treball desenvolupat i és animar-lo a no parar, a no cessar en les seves investigacions. És dir-li gràcies, estem amb tu, però no paris, segueix, el nostre patrimoni, la nostra ciutat necessita el teu treball.