cultura

vilassar de dalt

Experts alerten de la situació de la llengua catalana al segle XXI

Avisen que l'idioma s'està empobrint en àmbits com ara el jurídic i l'administratiu

Reclamen un potenciament del català en l'ús social

Amb el títol Ep, què passa amb el català?, diversos experts van analitzar ahir al vespre la situació en què es troba la llengua catalana actualment, en ple segle XXI. La taula rodona, feta a La Massa Centre de Cultura Vilassarenc de Vilassar de Dalt, al Maresme, va servir per alertar de la situació en què es troba la llengua catalana avui. Els ponents van analitzar la situació de l'idioma des de vessants diversos, des del lingüístic mateix fins al legal i el social.

El primer a parlar va ser el filòleg Joan Abril, que va analitzar el català que utilitzen els joves d'avui dia i va constatar els nombrosos barbarismes que fan servir en les seves converses. “Per què costa aplicar solucions pròpies de l'idioma en la parla dels joves?”, es va qüestionar Abril, i va afegir que “la [nostra] llengua és un instrument que té interferències d'altres parles”.

D'altra banda, el tècnic lingüístic del Departament de Justícia de la Generalitat, Agustí Pou, va abordar la situació del català dins de l'àmbit jurídic i legal. Per Pou, la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut “deixa el català en una situació molt precària a les administracions”. El tècnic va afegir: “El Tribunal va dictaminar, entre altres coses, que el català no pot ser la llengua preferent d'ús”. Pou, a més, va afirmar que “com més s'enforteixi l'ús legal d'una llengua més se n'enfortirà el social”.

Carles Palau, membre de Tallers per la Llengua, va defensar la feina feta per la seva entitat, que procura fomentar l'ús social del català de manera positiva i sense adoctrinaments. També va voler constatar la “mentida podrida” que la gent que viu a Catalunya no entén el català: “No crec que ningú que visqui a Itàlia durant 30 anys no entengui l'italià”, va il·lustrar Palau, que va encoratjar tothom a no canviar al castellà: “Parlar en català a Catalunya a una persona de fora no és ser un mal educat”, va reblar.

Finalment, Mireia Plana, lingüista i voluntària de la Plataforma per la Llengua, va recalcar que “el català és un tresor, i no és ni de bon tros una llengua minoritària”. Plana ho va exemplificar amb dades reveladores com ara que el català es troba entre les 90 primeres llengües més parlades del món, d'un total de prop de 6.000, o que és la desena llengua del món més traduïda. L'acte es va acabar amb un debat amb el públic assistent.

El català és un tresor, i no és ni de bon tros una llengua minoritària
Mireia Plana
lingüista i voluntària de la plataforma per la Llengua
Per què costa aplicar solucions pròpies de l'idioma en la parla dels joves?
Joan Abril
filòleg i autor del diccionari pràctic de qüestions gramaticals
La sentència del TC deixa el català en una situació molt precària a les administracions
Agustí Pou
Tècnic lingüístic
És una mentida podrida que la gent que viu a Catalunya no entén el català
Carles Palau
membre de l'entitat tallers per la llengua


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.