Trànsit cap a la mort

Abandonant Bangkok, els pares d'Apichatpong Weerasethakul van instal·lar-se com a metges al nord-est de Tailàndia quan el futur cineasta era un nen. Els records d'infància, en part lligats a les activitats mèdiques dels pares, van fer-se presents a Sindromes and a century (2007), la pel·lícula d'Apichatpong anterior a Uncle Boonmee..., que va ser rodada a la mateixa zona rural pobre del nord-est i en la qual un home es prepara per morir a conseqüència d'una malaltia renal. A més, a la bellíssima i sensual Blissfully yours (2002) un jove birmà, immigrant clandestí, pateix una estranya malaltia a la pell. Tot plegat no només fa evident l'obsessió mèdica i pels cossos malalts d'Apichatpong. També apunta la perseverança de la inspiració autobiogràfica en aquelles ficcions que semblen lliurar-se a la potència de la imaginació. Dit això perquè, preparant-se per morir, l'uncle Boonmee rep la visita del fantasma de la seva esposa, morta dinou anys enrere, i d'un fill, que va desaparèixer fa temps a la recerca d'un esperit visible en una fotografia i que retorna amb una aparença simiesca. A partir d'aquí, tant és possible la inclusió digressiva d'un conte sobre una princesa trista, posseïda en un llac per un peix gat fàl·lic, com l'exploració d'una cova en forma uterina que metaforitza el trànsit cap a la mort com un retorn cap a l'origen.