Pulpopop, imparable
El grup gironí ha quedat segon al Sona 9 (“Com Manel”) destacant entre els 160 grups a concurs amb el seu xou trepidant, però diuen que ara arriba el millor
Quan s'apropen a la redacció amb els vestits de gala –una combinació d'uniformes militars i iconografia infantil, que homenatja els Beatles de Sgt. Pepper's–, a un bar una senyora els mira enlluernada i pregunta: “Aquests nois són famosos?”.
Són Pulpopop, el grup que van formar ara fa dos anys el sarrianenc Edgar Massegú i el cellerenc Pau Boïgues –“De Ter a Ter, de vegades a contracorrent i fent més de salmó que de pop”– i que, després d'un centenar de concerts per tot Catalunya i Andorra, acaben de tenir el primer gran reconeixement públic: el segon premi (el Joventut) del concurs Sona 9. “Volem remarcar que en realitat no hem guanyat res i que Pulpopop comença ara”, diuen ells amb aquell to humil que tan bé queda a Guardiola. “Guanyarem alguna cosa quan fem un concert i la gent ompli la sala i s'ho passi bé. A Bikini ja va ser una mica així”, diuen en referència a la final del Sona 9, on va guanyar La Iaia, un grup amb el qual Pulpopop ha coincidit en totes les fases del Sona 9, a l'Aphònica de Banyoles i a l'Acústica de Figueres.
Pulpopop és un grup singular que ha sabut crear un univers propi en tots els aspectes de la seva activitat: les fotografies, l'actitud escènica i, sobretot, unes lletres tan elaborades com les melodies i els arranjaments musicals, que en Pau i l'Edgar creen en una interacció permanent que gairebé ja no necessita ni paraules. Semblen uns il·luminats (“Quan ens titllen de bojos, hi afegim: bojos sí, però con estudios!”), però tant ells com els músics de la banda, tenen una sòlida formació musical. I tenen cura dels detalls: la formació completa, amb vents, són vuit músics; vuit, com les lletres de Pulpopop i els tentacles del pop. Els mateixos tentacles que han afegit a l'uniforme escènic, com si fossin galons, arran de l'èxit al Sona 9, on quan se'ls va demanar que fessin una versió, ho van tenir molt clar: Octopu's garden, dels Beatles, que ells titulen Pulpopop jardí. El seu hit particular es titula Vull voler volar, un tema que van provar davant un centenar de nens i nenes a fora del seu local a Sarrià –“el nostre submarí”–, on sempre assagen de cara a un cartell on diu: “Públic”.
Elegància experimental
Ells van afegint detalls a la indumentària i a la música. “És una elegància in crescendo, que ara volem aplicar sobretot a les cançons”. El seu so parteix del pop, però aplicant-hi “afinacions obertes, coses del jazz i molta experimentació”.
En directe, es presenten com a duet –així actuaran el 13 de gener a l'Estació Espai Jove de Girona, per inaugurar el Mostrar't–; com a quartet, amb Manel Fortià (baix) i Marc Bòdalo (bateria), i finalment com a octet, la formació que volen potenciar, amb quatre vents.
Per al Sona 9 van gravar un tema (La Figuera de la saliva) amb Miqui Puig com a productor, i al gener tornaran amb ell per gravar quatre temes més destinats a un epé, inclòs també en el premi (500 còpies). Per a principis d'any també preparen una exposició, segurament a Sarrià, amb fotografies, vídeos i altres creacions de diferents autors al voltant del concepte Pulpopop.