Buika: l'èxit sense fre

La mallorquina Concha Buika tornarà avui per tercer cop al Palau de la Música (on mai no ha quedat una sola entrada a la taquilla sense vendre's) amb la sensació que el seu èxit global, des de l'edició ara fa quatre anys de Mi niña Lola, no té aturador. “Realment no t'assabentes gaire del que passa –admetia ahir–. De sobte la Mariana [la seva representant] em crida i em diu, per exemple, que al New York Times hi ha un article que parla de mi de puta mare. Dius «guai», però, de seguida, ja ets dins l'autocar cap a un altre lloc on actuar”. “[l'èxit] M'ha arribat un poc tard –relativitza–, i ja acostumada a l'èxit que significa estar tranquil·la a Mallorca tombada sota un ametller”.

Buika culminarà avui dins del Festival de Jazz de Barcelona la gira d'El último trago, que l'any passat ja va començar al Palau i que, recentment, l'ha dut a un nou territori de conquesta: els Estats Units. “Em tempten sovint per cantar en anglès –admet– i no em nego pas a fer-ho, tot i que si se'm permet escollir prefereixo l'espanyol o el mallorquí, llengües melòdiques i meloses que no s'han explotat tant”.

Buika no sembla oblidar els vells temps: “Al Palau, de fet, ja hi vaig actuar com a corista de Tomeu Penya, i em vaig emocionar. Es nota que tots els artistes que hi han passat hi han deixat un bocí d'ànima. Ja pots haver actuat a Wisconsin que, a Palma, quan hi tornes i dius que has fet un Palau, la gent continua al·lucinant”. No obstant això, tampoc té gaire temps per perdre recordant trifulgues passades, ja que el present la té ben ocupada: un futur llibre de poesia, una col·laboració amb Chick Corea (“no parem d'enviar-nos cartes, bogeries, cançons i dibuixos”) i la seva participació, aviat a la pantalla, a La piel que habito, nou film d'Almodóvar. “Em vaig sentir estranya i, de cop i volta, molt petita –recorda de la seva participació–. Antonio Banderas va haver de posar-se a ballar amb mi perquè em tranquil·litzés una miqueta”. “De tota manera –puntualitza–, quan canto, em relaxo. Tu ets sempre el primer públic, ja sigui cantant en una pel·lícula o a la cuina de casa”.