Troben restes andalusís a la sala del refetor del castell de Miravet
La descoberta de grans bases de columnes de pedra al recinte sobirà aporta molta informació i servirà per definir la sala acabada, que es vol fer visitable
El servei de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que promou la restauració del castell de Miravet, ha acabat recentment dues de les intervencions que des de feia un any duia a terme. D'una banda, la restauració de la muralla del recinte exterior del castell i, de l'altra, les excavacions arqueològiques al refetor, efectuades pels arqueòlegs Pere Lluís Artigues i Immaculada Mesas.
Pel que fa a les actuacions a la muralla, aquestes no han aportat res de nou des del punt de vista històric i patrimonial, apunta Eduard Riu, coordinador arqueològic del servei de patrimoni. El que sí que ha aportat dades importants, i que han permès ampliar els coneixements històrics, ha estat l'excavació arqueològica feta fa pocs mesos a la sala del refectori del castell de Miravet, que no s'ha restaurat encara, i on hi havia indicis de l'existència de bases de columnes de pedra immenses, que es pensava corresponien a l'antiga muralla andalusí, però que s'ha comprovat que corresponen a l'època templera i que, segons l'arqueòleg Eduard Riu, “és probable que formessin part d'un projecte inacabat, quedant-hi soterrats els seus fonaments”. Inesperada ha estat, en canvi, la troballa de les restes d'una muralla andalusina de tàpia, totalment ensorrada. La descoberta de restes andalusís a la sala del refectori, explica Riu, “ens ha aportat molta informació pel que fa a l'evolució històrica i arquitectònica”, i són claus alhora d'entendre aquesta fase anterior a l'època templera del castell. Un cop acabin els treballs, “ens donarà les bases suficients per elaborar informació arqueològica i conèixer prou dades per saber com es consolida, com es deixa i com queda aquesta sala restaurada”, ja que es preveu fer visitable l'espai, situat a l'ala est del cos principal del castell.
Actuacions a la muralla
Pel que fa a la part recuperada de la façana exterior de la muralla, les actuacions s'han dut a terme, entre el bastió de la zona sud i el bastió de la zona nord, que inclou l'espigó consolidat que surt orientat al poble. A la banda sud, en canvi, la recuperació s'ha dut a terme per dins i fora de la muralla.
El que s'ha buscat alhora de realitzar els treballs de reforma, apunta Riu, ha estat donar-li solidesa a la construcció, que estava molt deteriorada. Anteriorment, s'havia fet alguna consolidació puntual, però no hi havia hagut cap actuació de manteniment de consolidació com la que s'ha fet darrerament a la part exterior de la muralla. A la part interior, sí que es van dur a terme, fa tres anys, tasques de consolidació.
La muralla del castell de Miravet, que correspon a l'època templera, esdevé una part relativa de l'edificació, atesa la importància també de la fortificació andalusina. Està construïda en gran part amb pedra de Miravet, un tipus de pedra que, segons indica Esther Coll, membre del servei de patrimoni, “té greus problemes de meteorització ja que, en contacte amb el morter de calç –que s'empra en el procediment tradicional per reintegrar-les–, els carreus de pedres es desfan”. La pròxima actuació es preveu a la plataforma d'entrada de l'edificació, on hi havia les antigues cavallerisses.