El parèntesi del conseller

Rius de tinta s'han vessat entorn del nomenament de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura. Tota una inundació d'opinions que han convertit l'actor en protagonista de la pel·lícula. Ara resulta que Tresserras ha esdevingut un parèntesi en el període de quatre anys que va entre el Mascarell militant i el Mascarell independent. ¿Deu haver canviat gaire el conseller en aquest temps? Aviat resoldrem la incògnita.

Com a secretari general, hi haurà en Xevi Solà. Un convergent de Vic que ja sonava per a la cartera. Dubto molt que l'elecció de Xevi Solà sigui una elecció de Mascarell. I, coneixent-los tots dos, em pregunto com encaixarà el tarannà florentí del primer amb la naturalitat casolana del segon. És com comparar les maneres de Versalles amb les d'un equip de rugbi. El contrast promet ser divertit.

És curiós com la majoria de les biografies publicades als diaris ignoren que Mascarell va ser delegat general de la SGAE a Catalunya. Espero que això no resulti una taca en un currículum tan elevat. ¿S'ha de suposar, doncs, que Mascarell es posicionarà a favor del sistema actual de les entitats de gestió? ¿Serà el capità antipirateria?

Només em falta desitjar al senyor Mascarell una feliç legislatura. D'aquí al 2014 els Reis d'Orient encara han de venir quatre cops. Sé que pot sonar estrany, però avui m'atreveixo a aconsellar el conseller. Sisplau, ompli els càrrecs de confiança amb persones que dominin el sector. No hi ha res més emprenyador que començar de zero amb un interlocutor perdut en la immensa mar blava. I, també, que pensi que en el farcit del seu parèntesi s'han fet moltes coses dolces.