Cultura

Mor l'historiador Manuel Riu

L'historiador Manuel Riu i Riu va morir diumenge als 81 anys. Nascut a Manresa el 1929, era catedràtic d'història medieval de la Universitat de Granada (1966) i també de la Universitat de Barcelona (1969). Riu i Riu va dirigir les publicacions Índice Histórico Español i Acta Historica et Archeologica Medievalia, i va coordinar els Quaderns d'Estudis Medievals.

En la seva obra com a medievalista destaquen una vintena de llibres i uns sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica que aborden la història eclesiàstica i socioeconòmica i la vida quotidiana de la Catalunya de l'edat mitjana. Creu de Sant Jordi l'any 2003, era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de l'Acadèmia de la Història de Madrid.

Des del 1990, era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La presidenta d'aquesta secció, Maria Teresa Ferrer, en destaca la tasca de “desenvolupador de l'estudi de l'arqueologia medieval”, a Catalunya i a la resta de l'Estat. També destaquen les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d'estadística demogràfica medieval i sobre la producció llanera i ramadera.

Els funerals seran avui a les 11 h a l'església de Sant Llorenç de Morunys.



nomenaments

L’arxiver i historiador Joaquim Borràs, nou director general del Patrimoni Cultural

barcelona

‘L’estaca’ de Lluís Llach, primer títol de la col·lecció Enderrock Llibres

BARCELONA
Cultura

Mor l’escriptor libanès Elias Khoury, defensor del poble palestí

TEATRE

El Teatre del Raval tanca una programació escènica de 17 anys

BARCELONA

La Marfà acull una residència dels músics Oriol Marès i Talal Fayad

GIRONA

La Torre modernista Mossèn Tor celebra el seu centenari

CAMPDEVÀNOL
girona

Carolina Maria de Jesús: la veu de les ‘faveles’ al Pepe Sales

girona
música

Júlia Ensesa, sola i sense por

girona
música

Adrià Puntí canta a la Cellera durant gairebé tres hores, a l’escenari i entre el públic

la cellera de ter