“M'influeix el cinema clàssic i Youtube”
Una tempesta de neu que no permet que els avions s'enlairin és el motor de la nova comèdia romàntica del basc Borja Cobeaga, director de Pagafantas: no controles, protagonitzada per Unax Ugalde i Alexandra Jiménez.
El recent caos als aeroports europeus suposa una propaganda inesperada per a la pel·lícula.
Sí, és com els torrons que tornen a casa per Nadal: cada any passa una cosa semblant, sigui per una vaga, un temporal... o allò del núvol de cendra.
Vostè ha estat víctima d'una situació semblant?
Diego San José, amb qui escric els guions, ja tenia una idea que inicialment es deia Retrasado, fent referència al vol i al protagonista. Vaig recordar una experiència personal idèntica a la del que passa al film, en què es va endarrerir un vol i ens van portar en un hotel. La barreja de gent que es produeix en aquests casos és molt estranya.
Descriu No controles com una comèdia romàntica d'acció.
L'argument neix de la idea de narrar una comèdia romàntica que no es desenvolupa al llarg de setmanes o mesos sinó que es concentra en una nit. El fet de tenir una missió que transcorre en un únic edifici recorda l'estructura de Jungla de cristall. Hi ha un esperit d'aventura trepidant, a contrarellotge; t
La seva pel·lícula transmet un evident gust per la comèdia clàssica de Hollywood.
Sí, un és fruit de moltes coses que ha vist, tant d'Històries de Filadèlfia com de Youtube. Amb Blake Edwards, que té una construcció dels gags molt matemàtica, m'identifico més que amb d'altres de més prestigi, com ara Billy Wilder. També m'influeix la tradició de Berlanga; però aquest té un estil molt inimitable, em sembla més difícil fer un pla de seqüència dels seus que Avatar. I m'identifico molt amb comèdies espanyoles com Opera prima, Todo es mentira o Amo tu cama rica.
I també entronca amb la nova comèdia americana...
Absolutament, m'agrada molt i ha donat l'oportunitat de fer d'actors a humoristes sortits de Saturday Night Life. És el que jo he intentat fer amb Julián López, sorgit de Muchachada nui i Museo Coconut.
De fet, abans d'estrenar-se No controles, el personatge de López –l'aspirant a humorista Juancarlitros– ja s'havia convertit en l'estrella.
És un personatge molt potent que vam escriure per a ell, i vam crear un univers al seu voltant. Ens vam fixar molt en pàgines web d'humoristes que treballen en bodes i batejos, fent acudits de casette de benzinera. La mateixa importància que la història d'amor la té la d'amistat heterosexual entre els dos personatges masculins, que és una cosa molt pròpia de la comèdia americana moderna, precisament. Teníem
Hi haurà algun spin off protagonitzat per Juancarlitros?
Diego San José sempre diu que hem de fer Juancarlitros 3D però en dues dimensions. La idea cada cop pren més forma, però una pel·lícula sencera amb ell em sembla que podria ser bastant esgotadora.
Ha estat difícil trobar l'equilibri entre els aspectes més desenfrenats i els sentimentals?
Era un dels reptes, la història romàntica havia de ser creïble i la còmica, absolutament esbojarrada. M'amoïnava, però vam anar a totes en cadascun dels dos registres, esperant que l'equació sortís bé.
Vostè ha estat un dels guionistes del programa d'ETB, Vaya semanita, que ha fet humor amb temes considerats tabús com ara el terrorisme, i sembla que ara vol traslladar aquest esperit a la seva pròxima pel·lícula.
És un projecte que sempre he tingut al cap, Fe de etarras. És un terreny inexplorat pel cinema d'humor; un cineasta ha d'explicar el que té al voltant, i jo no he viscut la Guerra Civil. Serà una comèdia boja i costumista protagonitzada per un comando que lloga un pis franc.