Quadern de cinema
Després de repassar les millors pel·lícules de l'any, aquesta secció tanca el seu balanç parlant del cinema a museus i devedés
Un 2010 portàtil
Todo lo que se llevó el diablo, segona novel.la de Javier Pérez Andújar –o tercera, si es considera novel·la la molt heterodoxa Catalanes todos, que se situava entre la ficció i la no ficció sense cap prejudici, ni problema–, compta amb dues interessants referències cinèfiles: Incident a Ox-Bow (1943), el magistral western de William A. Wellman sobre les dinàmiques perverses de la intolerància i la demonització de l'Altre, i Warlock d'Oakley Hall, la monumental novel·la que va inspirar L'home de les pistoles d'or (1959) d'Edward Dmytryk. Incident a Ox-Bow i Warlock són un parell de referències gens gratuïtes dins de Todo lo que se llevó el diablo, nova confirmació de l'excel·lència, excepcionalitat i ambició del projecte literari d'Andújar que, després de trobar un territori comú entre memòria personal i cultura popular a Los príncipes valientes, intenta conquerir ara una cruïlla entre memòria històrica i cultura popular. El resultat és una novel·la on el record de les Missions Pedagògiques de la República s'evoca utilitzant els registres genèrics d'un impossible (o no) western espanyol.
Les Missions Pedagògiques, instrument utòpic dels que pensaven, com Pérez Andújar, que la revolució hauria de començar a les biblioteques –o, dit d'altra manera, que la transmissió de cultura és un acte revolucionari–, ocupa el primer tram de l'exposició Desbordamiento de Val del Omar, inaugurada al Museo Reina Sofía el passat 5 d'octubre (i oberta al públic fins al proper 28 de febrer). La mostra ha estat un dels grans esdeveniments cinematogràfics de l'any que han tingut lloc fora de les sales fosques: n'hi ha hagut d'altres i la majoria d'ells han tingut a veure, precisament, amb el compromís cap a una transmissió i recuperació de la memòria cinematogràfica entesa com a valuós patrimoni cultural. Un servidor, que només havia sentit a parlar de sinergies en estèrils despatxos corporatius, aplaudeix que, per primera vegada, el mercat local hagi acollit una sinergia tan benigna com la de fer coincidir l'exposició del Reina Sofía amb l'edició de la caixa de devedés Val del Omar. Elemental de España, instrument fonamental per descobrir de primera mà l'obra i el pensament d'un visionari que, en bona mesura, hiperbolitza la posició de marginalitat a la qual sol estar condemnat el geni per les mecàniques del prestigi oficial dins del cinema de l'estat.
Compromís pedagògic
L'edició ha estat a càrrec de Cameo, un dels segells que semblen assumir la tasca d'editar devedés com un compromís pedagògic que, a més, ha de satisfer necessàriament els grans nivells d'exigència del consumidor més sibarita. Segundo de Chomón: El cine de la fantasia (1902-1912) –un somni fet realitat gràcies a la tasca de Filmoteca de Catalunya– és una de les altres joies de la seva corona d'enguany, que també llueix dos treballs tan necessaris com les complementàries caixes Del éxtasis al arrebato i A contracorriente. Versus –amb un catàleg del 2010 on destaquen tres clàssics recuperats servits amb el millor gust (i els millors complements) possibles: Caravana de paz de John Ford, La reina Kelly de Erich Von Stroheim i Camelot de Joshua Logan –i Intermedio– que tanca l'any amb un d'aquells regals que omplen un buit que el circuit de la distribució a sales no havia cobert: l'excepcional caixa 5 films de Hong Sangsoo, primera presa de contacte de molts cinèfils d'aquí amb un nom essencial del nou cinema coreà, han estat les altres firmes implicades en aquesta nova Missió Pedagògica, que consisteix en no subestimar mai el comprador, en considerar-lo sempre un possible aliat en la guerra contra el buit viral.
