Obrers forçats al pont d'Esponellà
La reconstrucció del pont d'Esponellà després de la guerra del 1936 al 1939 i, sobretot, els presoners republicans que hi van treballar són objecte d'un article de recerca que es publica en el darrer lliurament de la revista El Pla de l'Estany, editada pel Consell Comarcal. El seu autor, Miquel Rustullet, s'havia proposat corroborar documentalment i deixar escrit el que fins ara s'havia explicat de manera oral. Rustullet ha localitzat a l'arxiu d'Esponellà la llista dels homes que formaven el batalló de treballadors, d'entre els quals remarca el banyolí Francesc Bosch Coll, que hi va treballar de principi a fi, entre el setembre del 1939 i el febrer del 1940. Entre els testimonis d'aquella obra, es parla amb els germans Pere i Joaquim Suñer Cruañes, que aleshores eren uns adolescents. Casa seva, can Quelic (ara, cal Fuster), va servir de caserna per als soldats. El pont, l'havia volat l'exèrcit republicà a principi del 1936, en plena retirada, per entorpir l'avanç dels feixistes. L'explosió va fer malbé només dues de les voltes del viaducte, però aquest va quedar inservible. Les condicions de vida i de treball, tant dels presoners com dels soldats destinats a Esponellà, van ser força precàries, segons es desprèn de la documentació recuperada per a l'article.
