‘Kabaret Rimbaud'

Si el mallorquí Pep Tosar ens ofereix al Teatre Romea un vívid Vicent Andrés Estellés a partir del propi poeta com a personatge protagonista, els mallorquins d'Iguana Teatre ens presenten Rimbaud a través d'Ofèlia (la verge boja) i Natàs (el marit infernal), dos personatges sorgits de l'obra poètica del geni precursor de les avantguardes. Però si el Romea distanciava el públic del torrencial valencià, l'Espai Brossa és el cau ideal per a la confidència del visionari francès, i el format de cafè concert crea complicitat i calidesa.

Dos intèrprets cantants, acompanyats d'un pianista, van desgranant els episodis més sucosos de la peripècia vital d'Arthur Rimbaud, començant per la subhasta de la cama amputada per gangrena que va precipitar la seva mort, i que apareix exposada en un taütet, com, per cert, s'imaginava Estellés d'enterrar la seva que tant mal li feia fins suplicar al metge que li la tallés. Caterina Alorda canta i balla i conta l'agonia del poeta amb la intel·ligència elevada als ulls, reduït a pur esperit. Joan Bauçà explica l'aventurer i explorador d'Àfrica quan, abandonada la literatura, es dedica a viatjar i a traficar amb armes, ivori i esclaus castrats. Tots dos actors relaten la convulsa relació entre Rimbaud i Verlaine amb uns simpàtics ninots d'una imaginativa expressivitat, en un dels moments culminants de l'espectacle, o ens transmeten el testimoni dels afusellats de la Comuna de París, l'ànima dels quals conserven en ampolletes de perfum. Les aromes de l'exaltat artista oxigenen l'audiència.