Ànima virtuosa

Omplir de vida els concerts sembla que sigui l'intent d'aquesta temporada de l'Orquestra Simfònica del Vallès. I a fe que en aquesta ocasió se'n van sortir. El mèrit principal és haver convidat el violinista Gilles Apap (1963), nascut a Bejala però criat a Niça, un artista de cap a peus amb una tècnica impecable per al repertori que cultiva. Va començar amb un solo de violí de música de Bach i, sense aturar-se, va embrancar l'orquestra, a un Preludi i Allegro de Fritz Kreisler fets amb una certa contenció. Seguidament, i atribuïts a Sheila Pop, més un concepte que una persona, va oferir un arranjament de música zíngara de la tradició romanesa molt abrandat. L'emoció ens va esclatar quan van oferir la versió per a cordes de les Danses romaneses, en què, malgrat haver-les sentit tantes vegades, la connexió d'un gran compositor amb les més pures arrels populars ens trasbalsa. Amb gran propietat, violí solista i conjunt van interpretar una obra rodona, Concertino, del compositor resident a l'OSV Jordi Cervelló. Va seguir el tercer temps, allegro, del Divertimento, de nou de Bela Bartók. Un fenomen extraordinari va succeir en la interpretació dels Aires Bohemios, op. 20 de Sarasate: el compositor navarrès va retratar els aires que tocaven els músics transhumants de l'època i Apap els va tornar a l'origen: qui, com ell, en un cert sentit apàtrida i transmissor de la música romaní els podia tocar amb més propietat? Una delícia.