Unir dos genis

Els cinquanta anys de l'estrena a Acapulco de l'oratori El pessebre de Pau Casals sobre un text de Joan Alavedra han dut a la Federació Catalana d'Entitats Corals a promoure'n una sèrie de representacions i fer-ne la més emblemàtica a l'estrenada de fa poc nau central del temple. Com va assenyalar en un breu parlament Joan Rigol, president del patronat del temple, unir dos genis com Gaudí i Casals i un poeta, Joan Alavedra, creava una sinergia especial. El cert és que l'acústica del temple, almenys en la ubicació escollida de situar cors i músics a l'altar, ressonant i esmunyedissa, no ho permetia. Tal vegada les primeres fileres ho van sentir bé –el conseller Mascarell ho ha confirmat–, però semblava que l'organització volgués eludir el comentari dels crítics musicals ubicats darrere una robusta columna, sense visibilitat directa i amb so barrejat. En produir-se la desfilada progressiva de públic a mida que la nit freda anava calant els ossos –un col·lega ho va definir com “el pessebre congelat”– i poder ocupar localitats d'un lateral tangencial, vam veure músics i cors i vam poder escoltar una mica els solistes masculins. Com que l'obra està construïda amb harmonies tradicionals, l'atmosfera sonora era agradable, però calia seguir l'argument a través del llibret.

L'església abarrotada, la commemoració i els símbols, aconseguits. El cardenal de Barcelona, ens va recordar els fonaments cristians i culturals de Catalunya. Josep Farré, que ha rodat molt l'obra, va dirigir amb total autoritat i precisió. Els solistes, Joan Ribalta, Toni Marsol, Josep Pieres, Claudia Schneider i Xerach Alonso va semblar que ho feien molt bé –hi va mancar l'anunciada Rosa Mateu, no sabem encara per quin motiu. Va romandre al cor, però, la intencionat final: “Pau a la terra, mai més cap guerra!”.