Una fortalesa emblemàtica

El cronista reial Bernat Desclot ja va definir l'any 1285 “lo castell de Montsoriu” com “un dels més bells e dels nobles del món...”. La seva envejable situació estratègica, al cim d'un turó de més de 600 metres, al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, a cavall dels actuals municipis d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, va ser el que va fer que es convertís en la seu militar dels vescomtes de Cabrera, una de les nissagues més poderoses d'aquells temps.

El primer document conegut data del 10 de febrer del 1002, en la donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès. Des de la seva construcció, el castell va anar lligat als antics comtes de Girona, que van acabar entroncant amb els de Cabrera, els quals de mica en mica van anar engrandint aquesta fortalesa palau. La connivència dels seus amos durant anys amb els prohoms de Montsoriu i la reialesa no només va fer créixer el poder polític i social de la família, sinó que van convertir el castell en una residència noble, confortable i a la vegada molt segura. La seva configuració arquitectònica, basada en tres recintes concèntrics protegits per muralles fermes i una torre de guaita, van aconseguir que al llarg de la seva història restés totalment inexpugnable. Es té coneixement històric de dos grans setges: un el 1285, per part de Felip l'Ardit de França, i l'altre al voltant del 1368, en plena revolta contra el rei Pere III. Cap d'ells nova aconseguir subjugar -los.

A mitjan segle XIV va ser el moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor, amb la construcció d'una sala gòtica i una capella nova, entre altres remodelacions que encara avui són ben perceptibles. A partir de la segona meitat del segle XV, episodis bèl·lics i el trasllat dels seus senyors a la residència de Blanes van provocar la decadència del castell. L'arribada dels canons i la pólvora van acabar per ensorrar qualsevol sentit a la funcionalitat d'aquella fins aleshores emblemàtica fortalesa. El castell de Montsoriu va anar canviant de propietaris i es va abandonar, fet que va produir més d'un saqueig al recinte. La darrera família que en va posseir la propietat, els Ribot, van cedir-lo al Consell Comarcal de la Selva el 1998, el qual s'ha encarregat de la conservació i rehabilitació, amb l'ajuda inestimable de l'associació Amics del Castell de Montsoriu.