Romànic natural
-
Les llacunes de ‘Lapidació de Sant Esteve', de Boí, tenen ara una tonalitat més fosca, després de la restauració al taller del MNAC JOSEP LOSADA. -
El fragment dels Apòstols Tadeu i Jaume, d'Àger, un dels quals imatge del cartell de l'exposició del romànic del MNAC a la Fundació Mapfre de Madrid. JOSEP LOSADA.
La nova tècnica no només dóna una estètica diferent sinó que conserva més bé la pintura
En art, com en la música, els buits i els silencis són tan importants com els espais plens. En la pintura mural romànica, la degradació provocada pels segles ha tacat les impressionants escenes medievals d'espais buits, just on el material pictòric es deuria desprendre algun dia per mil i un factors com ara l'excés o manca d'humitat, les inclemències del temps, les guerres o la mateixa intervenció humana.
Aquestes taques, normalment de color gris o blanc trencat, s'anomenen llacunes i al llarg del temps s'han cobert amb pintura o materials que intentaven imitar amb més o menys encert el morter original de la superfície pictòrica. L'avanç tecnològic i una sensibilitat més favorable a imitar l'aspecte primigeni de l'obra estan canviant, però, la manera de tractar aquesta mena de ferides de la pintura mural romànica.
Aprofitant que les sales del romànic estan tancades per rehabilitació, el servei de restauració del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha engegat un ambiciós projecte per retornar a les llacunes de la pintura mural el seu aspecte original. Evidentment, es tracta d'aproximar-se fins on sigui possible al to i característiques més pròxim al que deuria tenir el morter a l'alta edat mitjana, quan les pintures van ser executades pels mestres pintors anònims.
La solució que ha escollit el servei de restauració del MNAC amb les noves intervencions que porta a terme és la que aposta per buscar el to i aspecte més natural del morter. Si el morter original està format per calç i sorra, s'ha suposat que la sorra utilitzada era la que els mestres i els seus ajudants del romànic trobaven ben a prop de l'església on s'executava la pintura. Per aquesta raó, els restauradors del MNAC han anat a buscar sorres locals, depenent de la procedència de l'obra, per analitzar quins serien el to i la textura que s'aproximarien més al morter original. La geologia del lloc pren, doncs, una importància vital a l'hora de tractar les llacunes de les pintures romàniques.
Tractaments diversos
Mireia Mestre, cap de l'àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC, explica que l'objectiu d'aquesta nova manera de restaurar és “imitar la calç i la sorra original de cada pintura, cosa que suposa que cada obra necessita un tractament diferent depenent de la seva procedència geogràfica”.
Una de les obres més significatives de la col·lecció del romànic del MNAC és la Lapidació de sant Esteve, de Sant Joan de Boí, datada cap al 1100. Aquesta peça, de 1,78 x 3,47 m, sembla encara més impressionant quan se la pot contemplar estesa sobre una gran taula i a l'altura de la cintura, que quan l'hem vist exposada. El seu aspecte ha canviat ara notablement: els traços del dibuix semblen més marcats i els colors, més intensos. El canvi que percebem no és tant perquè s'hagi restaurat la zona pintada. La modificació més important és a les llacunes, amb un color més fosc que abans, gris-verdós, i clarament granulat. Aquest to, curiosament, remarca els vius colors dels vestits dels personatges i de les sanefes de la pintura. “Les llacunes de la Lapidació de sant Esteve tenien una tonalitat de blanc trencat, molt homogènia, molt semblant, a més, a la pintura de les parets de la sala del romànic. Hem aconseguit –explica Mireia Mestre– que la sorra que hem triat per cobrir la llacuna aporti una vibració molt especial a la pintura, però a la vegada fa que la pintura llueixi molt més. Es tracta que la llacuna no molesti, que sigui discreta, respecte al que realment interessa que destaqui, que és l'escena representada”.
Una altra gran pintura mural que també s'està restaurant amb aquest sistema és la dels apòstols Tadeu i Jaume de l'església de Sant Pere d'Àger, atribuït al Mestre de Pedret i datada també cap al 1100. En aquest cas, les llacunes han estat cobertes amb sorres molt diferents de les de Boí ja que la geologia de la Noguera és força diferent de la de l'Alta Ribagorça. Aquí la tonalitat que envolta els dos apòstols és “més càlida i groguenca, d'un to més baix”.
Tècnica amb aerosol
Fins fa pocs dies al taller de restauració de MNAC també era present el fragment Disputa i arrest de santa Caterina, provinent de la capella de Santa Caterina de la Seu d'Urgell però en aquest cas les llacunes s'han tractat amb un sistema diferent aplicant el morter resultant amb un pinzell aerosol. Malgrat que el resultat no és dolent, assegura Mireia Mestre, s'imposarà el nou mètode de la sorra local a l'hora d'anar restaurant les pintures murals del museu.
La primera prova de foc davant el públic per a aquestes obres renovades serà l'exposició L'esplendor del romànic, que s'inaugurarà el 8 de febrer a la Fundació Mapfre de Madrid. Les obres van viatjar dimecres i divendres va començar el delicat procés de desembalatge de les peces. A més d'aquests extraordinaris fragments de pintura mural, més de 60 obres mestres del fons romànic del MNAC es veuran en l'exposició, que estarà oberta fins al 15 de maig. Aleshores les obres retornaran al MNAC per a la reobertura de les sales del romànic, prevista pel mes de juny.
Lectura estètica
Després de la reobertura de les sales, la restauració de les llacunes del romànic continuarà i arribarà fins i tot als grans absis. En aquest cas, però, la restauració es produirà in situ ja que els absis no s'han mogut ni es mouran del seu lloc.