El triplet del pop

És difícil trobar en tota la història de la música una feliç coincidència com la que ha portat a ajuntar tres artistes brillants de l'última generació independent d'una manera tan especial: són intercanviables en cadascun dels seus projectes. Estic parlant de Pau Vallvé (ex-Estanislau Verdet), Maria Coma i Jordi Lanuza (Inspira). Per als que no estigueu avesats a tot el que s'està coent ara mateix als escenaris de Catalunya, us avanço que són tres músics de raça i talent amb una gran creativitat i originalitat artística. Les seves cançons, d'un pop gens sorollós, són riques en matisos i detalls, conjugant melodies belles –i poc fàcils– amb lletres que transporten a uns ambients molt íntims. Tots tres són diferents, però tots tres saben inventar atmosferes de melancolia, despullen amb intensitat els sentiments i tenen el poder d'evocar.

Atenció a la jugada: Pau Vallvé, per presentar en directe el seu disc 2010, du al baix Jordi Lanuza i als teclats Maria Coma. Jordi Lanuza, en el seu grup Inspira, disposa de Maria Coma als teclats i de Pau Vallvé a la bateria i les percussions. Maria Coma, que abans-d'ahir va tancar la gira de Linòleum en un preciós concert al CAT, canta acompanyada per Pau Vallvé a la bateria i Jordi Lanuza al baix. I el mèrit més gran és que tots tres projectes artístics mantenen no només una alta qualitat, sinó una forta personalitat pròpia. Això, malgrat que es troben sovint al bar de Jordi Lanuza (el Vinil de Gràcia), i que enregistren junts als estudis Miau de Pau Vallvé, director de la discogràfica que els publica, Amniòtic. Només un triplet amb l'instint creatiu i el cap ben posat com el seu és capaç de crear una comunitat musical autosuficient i irrepetible com aquesta.