Quedem per al 2018

La presentació ha estat bé. No és pas que hi hagués gaire gent, però Matthew Tree ha fet una amena dissertació, convincent i convençuda de la novel·la –perquè es tracta d'una novel·la (anava a dir només d'una novel·la, però seria injust)– A reveure, Espanya, del berguedà Jordi Cussà. Un títol que suggereix abrandades reflexions a lloms de l'onada de desengany que s'ha abatut sobre el país i que té un llarg catàleg als aparadors de les nostres llibreries. Cussà ens situa a l'any 2018, al 23 d'abril, quan el Parlament de Catalunya acaba de proclamar unilateralment la independència. Però no és ni vol ser un llibre profètic ni un llibre polític. La independència serveix només com a teló de fons per als personatges, que la viuen i la protagonitzen amb la mateixa lògica que avui vivim la crisi econòmica o les victòries del Barça.

Jordi Cussà va guanyar-se un cert renom en el camp narratiu quan va publicar Cavalls salvatges, escrita, segons ha confessat l'autor, com una mena d'expiació personal que es devia a si mateix, als companys, als amics, als pares, als qui li feren costat i als qui l'ajudaren a caure. Això era l'any 2000. Des de llavors, porta publicades set o vuit novel·les de temàtica prou diversa com per assumir que res no és casual. En canvi, no ha publicat –no ha pogut publicar– cap de les obres de teatre que ha escrit. Se sent home de teatre. Fa teatre, dirigeix teatre, escriu teatre. Ha estrenat alguna peça, però només a Berga, perquè, com preguntava una mica compungit, qui lloga fora de la seva ciutat un elenc de teatre de Berga?

Hem enyorat per un moment aquells anys del segle passat quan a cada poble hi havia un grup escènic, quan a Girona mateix en teníem quatre o cinc. Quan venien al Municipal els amics de Figueres a representar Torton Wilder, per entendre'ns. Les coses han canviat. Sobretot ha entrat en escena la pantalla petita – televisor, ordinador, mòbil, consola – que sacien el lleure del nostre jovent. Ara anem a les grans estrenes de Temporada Alta o fem una escapada al Lliure o al Nacional, si fa al cas, quan el cuquet ho demana. Per fer una mica de comèdia casolana –que era l'esquer que agrupava els aficionats– ara es pot jugar amb el Youtube.

Però tornem a l'A reveure, Espanya. En el futur que viuen els protagonistes de la novel·la, les coses es poden resoldre d'una manera pacífica i ordenada. Una separació com la de txecs i eslovacs. Una mena de divorci amistós. Encara que no sigui el propòsit de l'autor, una obra com aquesta pot servir per treure ferro a una situació que fins i tot gent tan poc esverada com Jordi Pujol o Joan Majó han dit que, si les coses van com estan anant, caldrà plantejar-se seriosament.