Un segle de navegació

Montgat és un poble de mar. El seu passat també parla d'indústria, del fum de les fàbriques. Però sobretot, i com a molta gent de la vila li agrada recordar, de costa, de xarxes, de peix... De barques de pesca que en res no s'assemblen als grans transatlàntics, els que solquen els mars ara i des de fa molts i molts anys. En qualsevol dels casos, la passió per la navegació és ben viva, raó per la qual la biblioteca de Montgat pot esdevenir aquests dies un bon espai per rememorar com eren i com es vivia en aquells grans vaixells que, fa un segle, ja travessaven mars i oceans. Tot plegat, fent un recorregut per les activitats quotidianes i els diferents espais d'aquests gegants, que representaven un microcosmos en què es reflectien els usos, costums i diferències socials que hi havia terra endins, als pobles i ciutats.

Així, la mostra contrasta els sumptuosos vestíbuls del buc Infanta Isabel de Borbó, de l'any 1915, amb les lliteres pels transport d'emigrants d'un vaixell de la Compañía Trasatlántica Española, de l'any 1905. També, l'amuntegament del passatge de tercera classe a les cobertes de popa d'una nau, molt diferent del luxe exquisit en l'ornamentació del vapor Alfonso II, veritable palau flotant de l'any 1918. Condicions estètiques a banda, el recull d'imatges d'època recorda vaixells emblemàtics, com ara el Reina Victoria Eugenia –un dels transatlàntics espanyols de luxe que podien competir amb els altres creuers estrangers, l'any 1920– o el Príncipe de Asturias –que va naufragar davant les costes del Brasil, demostrant que ni els bucs més moderns podien resistir davant les envestides de la naturalesa. Amb ells, imatges de l'ús que es feia d'aquests vaixells per transportar tropes als llocs de conflicte –com un que espera salpar del port de Melilla l'any 1909– o escenes quotidianes –com la barberia d'una nau reservada per al passatge de primera classe o uns infants retratats a la coberta del vapor Conde Wilfredo l'any 1915– completen la mostra. Davant tanta antiguitat, i per últim, uns díptics conviden el visitant a reflexionar sobre l'impacte que els grans transatlàntics d'ara, veritables hotels de fins a 15 pisos, poden tenir sobre la sostenibilitat.

L'exposició, que forma part de la sèrie Catalunya Marítima. Crònica en blanc i negre, està produïda pel Museu Marítim de Barcelona amb la col·laboració de la CAM, i es podrà visitar durant tot aquest mes de febrer.