Crítica
flamenc
Benvinguda
Tot i que no es pot parlar de retirada perquè mai no ha deixat d'estar activa, feia uns anys que Ginesa Ortega havia abandonat la primera línia dins l'àmbit flamenc en el que va emergir impetuosa a principi dels noranta. Seductora, poderosa, instintiva i racial, la veu d'aquesta cantaora de Sant Boi va aportar màgia i misteri a l'estètica d'un art que ella va saber afrontar sense complexos. La seva aportació al muntatge d'El amor brujo amb la ja desapareguda Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i les seves col·laboracions amb La Fura dels Baus són tan sols dos exemples de la capacitat d'adaptació d'aquesta cantaora gitana en els registres més diversos. Ara, però, juntament amb el Taller de Músics, Ginesa Ortega sembla decidida a recuperar el lloc que li correspon entre les primeres dames del cante. És molt conscient que la reinserció en aquesta divisió d'honor exigeix dedicació constant a més de convicció absoluta en ls seves possibilitats. I així és com s'han de percebre els tres recitals que el passat cap de setmana va oferir al Sant Andreu Teatre. Acompanyada per dues guitarres i percussió, la cantaora va desplegar un repertori de cos sencer que va iniciar amb unes alegrías i va culminar amb la versió ennegrida d'un clàssic com La Tarara. Pel mig, un homenatge a Morente i una adaptació del Bes sense port de Maria Mercè Marçal en els quals va exhibir força i intensitat. Cal donar-li la benvinguda i animar-la perquè recuperi el lloc que es mereix entre les grans veus del flamenc d'avui.