Dimensió Harrell

Víctima d'unes depressions nervioses que van derivar en esquizofrènia, Tom Harrell va trobar en el jazz l'antídot infal·lible a la seva patologia i la millor via per expressar el seu cabal d'emocions. Connectat al món a través de la seva trompeta, aquest músic nascut a Illinois (1946) ha fet carrera al costat dels grans com Woody Herman i Phil Woods, a banda de compartir escenari amb autèntics mites com el pianista Bill Evans. Des de finals de la dècada dels vuitanta es va emancipar com a líder d'una proposta pròpia, que ha anat modelant en diferents quintets i que l'ha convertit en un dels solistes més personals i interessants de l'escena contemporània.

La nit de dijous Tom Harrell tornava a l'escenari de la Nova Jazz Cava set anys després de la seva anterior visita. Ho feia en companyia d'una formació poderosa sobre la qual imposa la seva intensa serenor. Quatre músics de la nova fornada, autèntiques bèsties del llenguatge jazzístic, que van contribuir a inflamar d'energia la contenció magistral de la seva bufera. Va ser tot un estímul sentir-lo en plena forma i gaudir de la calidesa envellutada del seu fiscorn alternada amb el so incisiu i punyent de la trompeta. De la mateixa manera que va ser un privilegi l'opció d'un repertori on al costat de la balada que dóna títol al seu actual disc, Roman nights, va concedir tot el protagonisme als temes del nou treball que té entre mans. Una primera nit del festival que alimenta els millors presagis.