Raimon intransferible

Raimon creu que Rellotge d'emocions, el seu nou disc, és el més personal que ha editat. «És un disc personal i intransferible», li agrada matisar. Considera que ho és perquè hi tracta sobre persones (la seva mare, el seu pare, Joan Fuster, Vicent Ventura, Andreu Alfaro, etc.) i llocs (Xàtiva, València, etc.) que cap altre cantant pot evocar amb tanta experiència viscuda amb aquestes persones i en aquests llocs.

He passejat per València sol, una de les composicions del disc amb un component autobiogràfic més potent, exemplifica fins a quin punt Rellotge d'emocions és una obra personal i intransferible. Acostumat a constatar que el públic sovint triga molt a fer-se seves les cançons que li dóna a conèixer, Raimon va quedar gratament sorprès pel fet que una de les peces més aplaudides en el seu recital de divendres al teatre Tívoli de Barcelona va ser aquesta.

Si Raimon ha anat enriquint al llarg dels anys l'imaginari col·lectiu dels ciutadans dels Països Catalans amb referents sentimentals estimats per diverses generacions, ara a He passejat per València sol no tan sols fa memòria d'una manera molt emotiva de vivències que l'han ajudat a ser qui és, sinó que ens fa més visible l'evidència que els Països Catalans no seríem el que som sense la decisiva aportació del País Valencià.

El primer de la tanda dels tres recitals de presentació de Rellotge d'emocions al Tívoli va ser una vetllada carregada de sentiments. Amb ganes de mostrar abans de tot la seva partida de naixement, segons va dir amb ironia, Raimon va voler començar amb Quan jo vaig nàixer. La resta de la primera part la va dedicar a les deu composicions de Rellotge d'emocions. Adaptades a les possibilitats tímbriques del quartet que l'acompanya a l'escenari, en concert les peces del disc no perden intensitat. Justament l'austeritat dels arranjaments per al quartet, que contrasta amb la complexitat instrumental escollida per a l'enregistrament del disc, en alguns casos fins i tot facilita que el text de la cançó es pugui seguir millor, com va succeir amb Barcelona'71, que Raimon va cantar per primer cop en públic divendres, amb una admirable naturalitat. La segona part va ser una antologia del repertori raimonià amb moments exquisits, com amb la hipnosi de Molt lluny i L'única seguretat. A diferència de la primera, Raimon es va acompanyar a la guitarra en algunes peces, com als bisos, en un final amb el públic amb pell de gallina.