Escrivà del ‘bop'

Amb l'habilitat artesana dels antics amanuenses i l'eficàcia dels notaris dels temps contemporanis, Kenny Barron ha esdevingut un dels més il·lustres i exemplars escrivans del bop. Al seu pas per Terrassa, va aixecar acta sobre aquell corrent que va certificar la modernitat del jazz i en què ell va contribuir com a mà dreta d'un dels mentors d'aquella revolució, el trompetista Dizzy Gillespie. A les mans virtuoses i experimentades del veterà Barron (67 anys), el sotrac del be bop es transforma en un recés de pau i harmonia. Les seves notes, d'una cal·ligrafia rodona i precisa, una ortografia exacta i una sintaxi perfecta condueixen el jazz fins a un estat de benestar i placidesa que hipnotitza l'audiència. I així d'embadalit i distret es trobava el públic mentre el pianista es passejava pel blanc i negre de les tecles com aquell que camina per un bosc de vegetació frondosa un matí de diumenge de llum càlida i radiant. Com a dipositari del llegat d'antics mestres com ara Thelonious Monk i de companys actuals com Abdullah Ibrahim, Barron transcrivia a les seves escriptures l'essència d'un art i d'una manera de fer que des del seu mestratge sap farcir de lirisme profund i bellesa estètica. Potser alguns li podran retreure que la seva estilització d'unes formes salvatges redueix la fúria i la tempesta d'aquell escamot bop que tot ho va trasbalsar ara fa més de mig segle, però en cap cas hi ha la més mínima rebaixa d'intensitat i convicció en l'ortodòxia de la seva magistral pianística. Els seus concerts de piano sol són una lliçó acadèmica d'un jazz que, depurat i sense arestes, continua transmetent vida i emoció a través de peces que avui coneixem com a estàndards i que han marcat la seva existència.