Una Lluna que resulta familiar
Murtra Ensemble guanya la 1a beca Primer Acte de la Fundació Casademont per a espectacles infantils
‘Viatge a la Lluna' barreja la música, el teatre i les projeccions d'il·lustracions i animació
El projecte guanyador de la primera edició de la beca Primer Acte per a muntatges de teatre infantil o familiar, que atorga la Fundació Jaume Casademont i que té les bases pràcticament calcades a les del premi Quim Masó –la dotació també és de 30.000 euros–, al qual està vinculada, es titula Viatge a la Lluna, i la formació Murtra Ensemble, de Badalona, n'és la promotora. L'espectacle pren el nom del conte musical homònim, obra de Xavier Montsalvatge (música) i Josep Maria Espinàs (lletra). Aquesta peça dura uns 20 minuts escassos, de manera que Murtra Ensemble va incorporar al projecte el músic i compositor Albert Guinovart i el dramaturg, actor i director Pau Miró. El resultat ha estat la creació d'una segona part de l'espectacle (Llunàtics) en què la colla dels Pesquis, protagonistes de la primera part, ja han arribat a la Lluna després d'haver-hi planejat un viatge abans. La música de la segona part serà de Guinovart i el text, de Miró, que també serà el director escènic de l'espectacle, que és apte per a tots els públics. Viatge a la Lluna, un espectacle multidisciplinari en què la música i el teatre es barregen amb les projeccions de dibuixos –Sebastià Serra– i animacions –Jordi Caba–, s'estrenarà, com marquen les bases, a El Teatre, de Bescanó, en el marc de la pròxima edició de Temporada Alta, i també farà temporada al Teatre Nacional de Catalunya. A la primera convocatòria de la beca Primer Acte s'hi van presentar fins a 23 propostes i el jurat va voler ahir destacar-ne la qualitat, mencionant expressament en l'acta les set finalistes.
Acte distès
L'acte de lliurament del premi Quim Masó i la beca Primer Acte, ahir, a La Planeta, va transcórrer de manera distesa, amb mitja sala plena i l'absència, simptomàtica, de candidats a l'alcaldia de Girona –a La Planeta hi cap
menys gent que en un camp de futbol, queda clar– malgrat que siguin els premis de teatre més importants del país, que no premien la feina feta, sinó que permeten fer-ne, i per tant esdevenen essencials. Josep Maria Fonalleras va esdevenir un enjogassat mestre de cerimònies que va donar pas a un breu i correctíssim recital poètic de Lluís Marco.
Posteriorment va tenir lloc l'aclamació dels guanyadors dels dos premis, amb anècdota inclosa: un malentès entre Fonalleras i un dels representants de Murtra Ensemble, Bernat Bofarull, que al presentador i al públic els va fer molta gràcia però que va deixar descol·locat, per dir-ho suau, al representant de la formació badalonina. La broma final de Fonalleras variant la lletra de la cançó de Guinovart Per què he plorat? (Mar i cel), va ser de targeta vermella.
El representant del jurat del premi Quim Masó, Pere Puig, va fer després la seva valoració sobre els projectes finalistes, 7 de 21 en la primera votació, dels quals en van arribar 3 a la darrera: Molly Sweeney, Champions League (Josep Julien) i Exposició (Toni Martín). Va guanyar Brian Friel.
