Revolució i veu

La cantant mexicana ha tornat al Barnasants, però aquest cop en un auditori com el de Vila-seca, per gravar un disc en directe d'un espectacle que fa dos anys que roda. Centrat en el folklore del seu país, amb una clara incidència a la cançó revolucionària del segle passat, Ochoa es va mostrar més nerviosa que en actuacions anteriors, possiblement per aquest handicap de responsabilitat afegida que sempre significa un enregistrament.

L'artista no només vol retre homenatge a les cançons que van marcar l'època dels avis, sinó que també s'aproxima a l'enyorada figura de la seva mare, la gran Amparo Ochoa. Amb aquestes premisses de cercar els orígens, tan personals com artístics, de la música mexicana, María Inés proposa un repertori que interpreta amb la seva cultivada veu. De fet, el vestuari i l'absència total d'elements decoratius fan pensar que les intencions de la cantant no són altres que rescatar de la memòria una etapa fonamental en la història del seu país. I ho fa sense additius. En el decurs del concert, segueix les pautes de la tradicionalitat mexicana amb una instrumentació centrada majoritàriament en una guitarra acústica protagonista, que es veu recolzada per dos músics més que toquen instruments de corda i vent. Així vam poder escoltar peces estretes de la vida quotidiana, que parlen de la lluita, de la desigualtat de les classes socials, d'amor.