“Al Marroc ens tenen un afecte que no mereixem”

El cor m'ho va suggerir, després d'un viatge que vaig fer a Marràqueix ara fa quatre anys. Per a mi, tot aquest projecte és una qüestió de respecte absolut per una cultura que admiro.

Potser s'han fet molts apropaments, però no des del rock espanyol. A més, jo no hi vaig anar com un músic occidental que volia imposar el meu criteri per sobre de tot, sinó amb la idea clara d'intentar trobar un camí d'unió i una trobada real entre cultures. I com sempre, es va demostrar que a les persones ens uneixen més coses que les que ens separen.

Alguns són membres d'una banda que toca en un club de Marràqueix. No són músics tradicionals: coneixen molt bé la música occidental, perquè en fan versions cada nit, i van entendre de seguida la meva proposta.

Hi vaig portar el meu propi estudi, des de València a Marràqueix, en avió. Eren 1.500 quilos d'equipatge en 26 paquets. Vam trigar tres dies a tornar-ho a muntar tot plegat a Marràqueix.

Jo crec que sí. Era important aconseguir aquest clima: deu persones convivint i treballant en una casa a prop de Marràqueix durant tres setmanes. Després de buscar molt vaig trobar una casa que tenia unes bones condicions acústiques i prou espai perquè tots els músics hi poguéssim viure. A més, crec que en aquest disc s'ha creat una alquímia molt interessant t entre les guitarres elèctriques i instruments tradicionals com ara el mandolute i el darbuka.

Desconcertant, no, però sí sorprenent. Jo sempre intento que tot el que faig tingui sentit.

Duríssim. Aquest és el directe més contundent de la història de Revólver. Sempre que pugui i ells vulguin fer-ho, vindran amb mi els músics marroquins que han tocat en aquest disc. El que no vull fer, de cap manera, és recrear aquest so amb teclats en els concerts. I la meva intenció és també presentar en directe el disc on es va gestar, al Marroc. Segur que ho faré.

He pogut conèixer millor un poble molt afectuós i amable. Curiosament, els marroquins ens tenen una gran estima, que no ens mereixem en absolut. Nosaltres estem molt més lluny d'ells que ells de nosaltres.

Jo no ho veig així. Crec que sempre quedarà alguna cosa d'aquest disc en tot el que faci a partir d'ara. Sempre es tracta d'anar acumulant experiència i coneixement, com quan vaig aprendre a tocar la guitarra slide o qualsevol altra cosa que hagi incorporat al llarg del temps al meu bagatge vital i musical.