lA CRÒNICA
Potser morirà d'inanició
Era el cinquè any que la delegació del govern a Girona convocava un esmorzar literari, el primer amb el nou delegat, Eudald Casadesús, amb govern nou i amb seu nova, a l'antic hospital de Santa Caterina, nomenclatura que algú s'ha obstinat a mirar de desvincular de la nova seu de la Generalitat de Catalunya a Girona. El temps dirà si això va ser una dèria del delegat anterior i si el nou la comparteix. És igual d'absurd que intentar que la Fontana d'Or, edifici que és conegut per aquest nom des del 1787, passi a ser únicament el Caixaforum, com sembla que ho volen si veiem la publicitat que hi ha penjada als fanals. La denominació tradicional d'aquest immoble, monument protegit, no apareix enlloc, ha estat obviada. Tot i així, no deixa de ser un símptoma clar de com ha canviat el punt de vista de l'obra social des que Caixa Girona va ser absorbida, per moltes proclames d'amor al territori que es facin. És inútil formular-les si els fets les contradiuen contínuament.
Tornant a la jornada d'ahir, va ser el cinquè esmorzar en què, a més de convidar autors, editors i llibreters gironins, també s'hi va convidar la premsa. Va ser l'esmorzar més migrat de tots els que s'han celebrat, sobretot quant a presència d'autors, ja que era l'espècie menys nombrosa de totes. Els representants de la premsa hi vam perpetuar la nostra imatge de Carpanta i hi vam assistir en un bon nombre, però cal dir, en el nostre descàrrec, que per afrontar diades d'aquesta mena, treballant en aquest sector, cal haver esmorzat abundosament. És interessant destacar el canvi d'espai, el tercer en cinc anys, ja que el Palau Solterra, seu, entre d'altres, dels serveis territorials de Cultura a Girona, ha estat envaït pels tèrmits, com la literatura està envaïda de pseudoautors, que la corquen sense misericòrdia. Així doncs, del pati del Palau es va passar al convent de Sant Josep, seu de l'arxiu històric de la ciutat, per tornar al pati del Palau i, aquest any, canviar a l'antic hospital de Santa Caterina, al vestíbul institucional de l'immoble. Segons va explicar el convidat d'ahir, Frederic Sunyer, exalcalde de Palafrugell de CiU –curiosament el partit que hi governa–, amic de Pla i promotor de la fundació que du el nom de l'escriptor, quan l'edifici feia la seva funció anterior era l'avantsala de les cabines de raigs X. L'esmorzar d'ahir, però, va estar lluny de ser una radiografia del món literari gironí. Posats a especular respecte al poc lluïment de l'acte, de motius, n'hi podria haver força: que fos un dissabte, el primer, seguit del temps, inestable; per l'hora –de bon dematí–, per la manca d'actualització del cens d'autors i, a més, per l'estructura mateixa de l'acte, amb aparença d'improvisat, de sobrevingut.
La diferència del nivell qualitatiu de la trobada respecte de l'any passat, ja no quant a nombre d'assistents sinó quant a interès dels parlaments, va ser més que remarcable. L'any passat l'esmorzar va ser dedicat als editors, i Manuel Costa-Pau (Llibres del Segle) va fer un parlament abrandat, reivindicatiu, brillant, en definitiva, interessant i engrescador. Abans es va celebrar l'inici de les dotze hores de lectura de Pla, que tradicionalment organitza la Fundació Josep Pla però a Palafrugell, acte retransmès en directe en una pantalla gegant al teatre municipal de la localitat baixempordanesa, on va continuar l'activitat. El motiu pel qual va començar a la capital va ser que la lectura era del llibre de Pla Girona, un llibre de records. Hi va haver cert enginy i una idea clara de què es volia fer i per què va ser un acte festiu.
Ahir, tot i que l'esmorzar va estar dedicat a la figura de Josep Pla, en el 30è aniversari de la seva mort, no hi va haver cap idea més enllà d'allò convencional i de mantenir la tradició per inèrcia. Frederic Sunyer va prendre la paraula i va recordar un parell d'anècdotes intranscendents, il·lustratives de la sornegueria que caracteritzava l'escriptor palafrugellenc, i va cloure l'acte amb una lectura d'un breu fragment d'El quadren gris. Punt i final i, després, tots al pati de les Magnòlies, a fer la foto de família. Tot seguit, alguns dels autors presents se'n van haver d'anar a signar llibres; només alguns; bé, de fet, pocs, molt pocs. O aquest acte es revitalitza, o bé morirà d'inanició.