Música religiosa a Vic

Vic ha tingut l'encert de programar per Setmana Santa un cicle de música religiosa molt ben concebut. No els cal gaire propaganda, perquè l'afecció musical de ciutat i comarca omplen esglésies i les diverses sales de L'Atlàntida. Van començar dilluns amb la interpretació del Rèquiem de Mozart confiada a les mans expertes de Xavier Puig. Quan aquest director arribava fa nou anys de cursar els seus estudis a Viena, la primera obra que va tenir ocasió de dirigir va ser precisament aquest Rèquiem i ho va fer a Manlleu, amb una església abarrotada i comptant amb l'entusiasme de l'Orfeó Manresà, les corals Regina i Ginesta i una, molt en forma en aquell moment, Orquestra de Cambra de Cervera. Ara, nou anys després, ha repetit l'Orfeó Manresà, la contralt solista, Elisenda Arquimbau, i s'ha comptat amb dues corals, la mixta d'Igualada i una de Vic, la Canigó, que ens va produir la confortable sensació de país culte en veure el seu director, Xavier Solà, actual secretari general del Departament de Cultura, integrat entre els més de cent cantaires. Una sala, però, és forçosament més seca que una església, que és el marc més propi per a un rèquiem, i fa que les frases tant orquestrals com corals arribin més seques i l'emotivitat envolti menys els oients. La seqüència narrativa va funcionar i encara ens ressonen l'admirable Confutatis i el Domine Iesu Christe. Al programa de mà no figurava el nom d'uns solistes discrets, però ben conjuntats. La sessió va començar amb l'Adagio i fuga KV 546, pel refinat propòsit del director d'oferir-nos en un mateix concert, amb el Kyrie del rèquiem, les grans fugues de Mozart.