Vestigis incòmodes

Les fletxes cenyides pel jou és possiblement una de les imatges més identificadores del franquisme, però de tan familiars que han acabat sent a les plaques metàl·liques de molts pisos de protecció oficial quasi passen ja desapercebudes. El de la Falange, però, és només un dels diversos emblemes que va adoptar el franquisme per imposar durant la dictadura un discurs iconogràfic únic, poderós i irrebatible. Símbols de Franco, una exposició produïda pel Memorial Democràtic, arriba ara al Museu de l'exili de la Jonquera (Mume) per promoure la reflexió a l'entorn d'aquesta simbologia i el seu poder propagandístic i per estimular el debat sobre la destinació més adequada per a uns vestigis que encara avui perduren a places i carrers de tot l'Estat. L'exposició, que es va poder veure fins al febrer a l'Espai Memorial de Barcelona, forma part del projecte de creació d'un Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, en el qual han participat les universitats de Girona i Lleida, l'Autònoma de Barcelona i la Rovira i Virgili de Tarragona, a més de l'Agència de l'Habitatge, Adigsa. L'estudi identifica encara prop de 7.700 símbols franquistes a tot el país, en plaques, rètols, grafits, monuments, paviments, relleus, inscripcions, tombes, vitralls i noms de carrers. L'exposició s'inaugura demà a les 12 del migdia i serà visitable fins al 26 de juny. Una hora abans, a les 11, es presentarà també al Mume el llibre Camp d'Argelers. 1939-1942, amb els seus autors, Felip Solé i Grégory Tuban.