Comiat multitudinari

Cap funcionari ni polític municipal recordava un comiat de regidor tan bèstia com el que es va dedicar, divendres passat a la sala polivalent de La Palma, a Empar Pont. Va ser una festa organitzada directament pels seus col·laboradors més íntims de l'IMAC i que es va anar estenent com una taca d'oli per altres departaments municipals, i també per entitats i institucions ciutadanes, i fins i tot va tacar algun element aliè a tot plegat, com és el cas d'aquesta cronista. Pont s'ensumava alguna cosa amb mig IMAC esvalotat i dedicat feia dies a preparar la festassa, que va aplegar més d'un centenar de persones, però mai va arribar a sospitar l'abast de tot plegat, com no va parar de dir durant la vetllada a tothom que s'hi apropava. Si és que hi va haver de tot: catifa vermella, photocall, llibre de dedicatòries, menjar, pastís, regals, projecció d'un vídeo de conya, barra lliure i coca amb cireres.

De polítics no n'hi havia gaires: l'alcalde i Jordi Bergadà, l'altre regidor d'ERC que també plega. Més que res havia estat avisada gent de la cultura municipal i ciutadana, i també de l'Institut Salvador Vilaseca, on Pont es reincorporarà tot just passades les eleccions municipals. Tothom estava molt animat i les emocions no es van arribar a desfermar massa. Una nit en què va sonar molta música, molta de la qual feia referència directa als orígens valencians de la regidora: cançons de Raimon, el Tio Canya d'Al Tall i, sobretot, una marxa fantàstica de la festa de moros i cristians d'Albaida.

Durant els seus 16 anys de regidora, Pont ha tocat moltes tecles i ha acabat la seva carrera política municipal (només la municipal, perquè no té cap intenció d'abandonar la política) portant les regnes de la cultura i de la festa major (i de la funerària). Caldrà deixar passar una miqueta més de temps per poder valorar com ho ha fet Pont. El seu antecessor va deixar el llistó prou alt, la cultura és un ram complex i ple d'ulls de poll per trepitjar i quatre anys se li han fet curs, a la regidora. Una cosa, però, és segura: la gent que ha treballat sota les seves ordres s'ho ha passat molt bé. I una altra cosa també ja es pot començar a afirmar: vist quin plantejament tenen alguns partits polítics sobre la cultura de Reus, com s'està posant de manifest en aquesta precampanya, divendres molta gent ja començava a enyorar Empar Pont. Fins i tot aquells que algun cop li han picat les crestes, com és el cas d'aquesta cronista. No estem mai contents.