Els Pets: «Només fan soroll (però m'agraden)»

Vestits de blanc «virginal» («No hem pecat mai, ni tan sols de pensament», va dir Gavaldà), Els Pets van mostrar la seva cara més contundent en el concert de dissabte a La Mirona, dins la nova gira Els Pets fan soroll, que va atreure un públic nombrós i intergeneracional: des de la mainada que va gaudir també del directe esbojarrat dels teloners, Rosa-Luxemburg, fins a fans ja entrats en els quaranta («Sou un públic preciós. Ens volíem retirar, però no ho farem per vosaltres»). Per a tot ells, Els Pets van oferir un repertori on podien conviure Constantí, molta merda i poc vi amb temes de maduresa com ara Noia de vidre, Pau i Descafeinat, unificats per un lema cantat amb les notes de Satisfaction: «Només fan soroll (però m'agraden)».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.