Desbudellador

És molt probable que un purista del jazz vegi en Marc Ribot un alienígena. Va aterrar a Vic convidat per un festival que aposta per la temeritat i la personalitat pròpia. Ja era hora! I davant un auditori amb les cadires plenes, va enlluernar el respectable amb l'extraordinària contribució de dos socis convertits en superbes piconadores d'una proposta sonora tan rotunda com absoluta: Shahzad Ismaily al baix i Ches Smith a la bateria. Poc té a veure el nom del grup, Ceramic Dog, amb els gossos de porcellana de Lladró, sinó més aviat amb aquells mastins amb els ullals salivant que dibuixava Francis Bacon. La seva agressivitat, però, és una reacció contestatària a la dictadura de la música ensinistrada i mel·líflua que tot ho embafa. Si la guitarra de Woody Guthrie era una arma que matava feixistes, la de Ribot és una trinxadora que desbudella les convencions de tot gènere que travessi les seves cordes –blues, rock, funk, punk, jazz…– aconseguint elevar-lo a la màxima potència. Des de Zappa fins a Hendrix, passant per Wes Montgomery i Arsenio Rodríguez, conformen l'esperit del músic que ha confeccionat vestits a mida a icones dels suburbis com Tom Waits. La seva nova proposta es va descobrir a Vic com una exhalació de llibertat i d'intensitat supremes. La demostració que en la música, per molt que tot sembli inventat, segueix essent l'actitud i la convicció allò que marca la diferència.