Nacional pels quatre costats

És curiós que hagin atorgat l'adjectiu nacional a una orquestra fundada l'any 1990 pel seu director actual, Michael Pletnev. Putin, com a rèplica a aquesta iniciativa, va afavorir la creació de l'Orquestra Filharmònica Nacional de Rússia el 2003. Des de fa uns anys, però, el Ministeri de Cultura rus atorga subvencions també a la primera. La resposta a la oficialitat és impecable: tres obres d'autors russos en programa. L'obra de lluïment va ser la menys programada aquí de les simfonies de Txaikovski, la núm. 3 op. 29 “Polonesa”, anomenada així pel nom de la dansa del seu últim temps. Es tracta d'una simfonia molt ben construïda. L'orquestra va demostrar un poderós volum i la gran capacitat del seu director de matisar totes les intensitats de so. Van mostrar força, però potser els va faltar vida, que sí van acreditar en un abrandat i acolorit preludi de la Suite “Des de l'edat mitjana” d'Aleksandr Glazunov que va iniciar el concert i, sobretot, en les Variacions sobre un tema del Carnaval de Venècia de Paganini que el violinista Vladimir Repin va tocar prodigiosament com a propina després d'haver desenvolupat un adust Concert per a violí núm. 2 op. 63 de Serguei Prokófiev. Potser per guanyar-se el públic, el músic rus va incloure en el darrer moviment el so de les castanyoles.