Vacances accidentades

Una impactant escena obre Pequeñas mentiras sin importancia, producció francesa dirigida per Guillaume Canet que va inaugurar fa un mes el D'A-Festival de Cinema d'Autor de Barcelona, i demà s'estrena comercialment als nostres cinemes. Un home està de festa en una discoteca parisenca, voltant amunt i avall, saludant coneguts i petonejant noies, sota els efectes evidents de l'alcohol i –amb tota probabilitat– d'altres substàncies. Surt a fora, agafa un escúter, comença a circular pels carrers i, de cop i volta, acaba sota les rodes d'un camió que irromp a tota velocitat per un carreró. L'escena està tota rodada en un únic pla seqüència, amb la càmera a la mà, una opció narrativa que accentua, primer, l'efecte d'anar col·locat del protagonista i, després, el realisme de l'accident: sense canviar de pla, la càmera puja en una moto, com al Tour de França, i segueix el protagonista de prop fins a l'accident.

Més enllà dels aspectes formals, aquesta escena és cabdal en la trama de Pequeñas mentiras sin importancia. Ludo, l'accidentat, interpretat per Jean Dujardin (millor actor a Canes fa pocs dies per The artist), havia d'anar amb els amics a passar les vacances d'estiu a la costa. Ells acaben marxant, tot i que és a l'UCI, però les conseqüències de l'accident, la falta de comunicació i una sèrie de petites mentides i malentesos posaran a prova la seva amistat.

Intèrpret de films com La platja, Vidocq o Jeux d'enfants, Guillaume Canet ha fet una carrera en paral·lel com a director que li ha valgut més premis que la d'actor. Pequeñas mentiras... neix d'una malaltia i una depressió que va tenir després de dirigir No ho diguis a ningú. “Em vaig adonar –escriu el director– de fins a quin punt m'havia estat mentint a mi mateix, de com m'havia refugiat en el treball per no reflexionar”. La pel·lícula tracta d'això, de “les mentides que ens expliquem a nosaltres mateixos i, de rebot, als altres; de tot això que dissimulem amb petites mentides sense importància”. També fa una anàlisi incisiva de la dinàmica del grup d'amics: “Sempre existeix aquesta por de crear malestar si abordem certs temes delicats, i no diem res... Però això també crea malestar!”. En aquest sentit, hi ha un altre moment estel·lar: quan la tensió esclata i el vell amic del poble on estiuegen els retreu, un per un, les petites grans mentides que omplen la seva vida quotidiana. Cinc milions i mig de francesos han entès perfectament aquesta escena, i el conjunt d'una pel·lícula que és molt local, però que al mateix temps planteja temes perfectament universals.