Quadern de cinema
Mathieu Amalric, Guillaume Canet i Jodie Foster: tres actors que es posen darrere la càmera però un únic veritable director
No sempre cineastes
Amalric no és
un actor que fa turisme al terreny de la direcció:
és un cineasta
de cap a peus
1.
Hi ha un moment a Quantum of solace en què Mathieu Amalric entra en escena menjant una poma. És un d'aquells detalls que claven la caracterització d'un personatge: el vilà ecològic, bioconscienciat, el mal unplugged... La poma era un toc de geni que un intuïa que no era pas al guió. Molt més tard, l'estrena de Tournée ha permès comprovar quin peu calça, l'Amalric director: la crítica ha citat Cassavetes –no és qualsevol referent–, però la pel·lícula aconsegueix integrar aquests ecos en un tot que és molt més ampli, complex, esquiu i tremendament personal. Tournée és un dels treballs en què el nu femení explota més a fons la condició de discurs de poder (de gènere) i autoafirmació identitària; també és un relat universal sobre la impossibilitat de tornar a casa, i un western encobert en el qual un grup, semblant a aquelles companyies teatrals que recorrien els paisatges de John Ford, es mostra com a paradigma d'una marginalitat tràgica i romàntica condemnada al desplaçament perpetu, a la no-integració en les files d'una normalitat asfixiant. Tournée demostra que Amalric no és un actor que, de tant en tant, fa turisme en el terreny de la direcció: és un cineasta de cap a peus. Feliçment, les afirmacions que al seu moment van sorprendre aquest cronista tenien raó de ser: la intensitat i la impudícia verbal d'Amalric s'assentava en els millors fonaments.
2.
3.