Tocs. cobla
de
Notes de concert
Per més abstracte que vulgui ser l'obra musical, per més que en la seva creació els autors vulguin obeir exclusivament la música per la música i oblidar-se de vivències i impressions per buidar de qualsevol contingut extramusical l'obra que estan construint, és gairebé formalment impossible que el resultat d'una reflexió creativa tan íntima no manifesti algun caràcter personal, inherent a l'ésser que li està donant forma. Les accions humanes, i sobretot les creatives, són fruit de reflexions més o menys profundes impossibles de bandejar en els processos intel·lectuals. I als espectadors, en reviure aquestes obres, tant li fa si és interpretant un quadre com revivint una obra musical, la informació externa se'ns fa cabdal per poder-nos endinsar en profunditat i deixar-nos captivar incondicionalment.
Tot just acaba d'aparèixer el llibre Notes de concert, un recull d'articles de David Puertas sobre obres i compositors catalans que han estat publicats o comentats en múltiples concerts, conferències, emissions radiofòniques i publicacions de tot ordre, des de programes de concert fins a llibrets d'enregistraments. El fet és que sense voler fer-ne un diccionari, el llibre ofereix una visió perimetral molt més que completa de la història més recent de la música catalana, no només de noms consagrats com Casals, Gerhard, Toldrà o Morera o d'autors contemporanis consolidats com Amargós o Guinjoan, sinó també d'altres com Oltra, Martínez Comín, Bernat i Moraleda. La informació es fa imprescindible per copsar els petits detalls de qualsevol audició, però la peculiaritat del recull rau en el personalíssim punt de vista de Puertas, que a la seva condició de periodista hi afegeix la de músic i pedagog, cosa que assegura tant el rigor tècnic
del que comenta com
el caràcter didàctic de l'obra.