Jordi Francolí
Cantautor
«No havia musicat mai poemes»
El cantautor espluguí Jordi Francolí ha editat un treball discogràfic en què posa música a l'obra de mossèn Ramon Muntanyola
Destil·la tranquil·litat. Jordi Francesch estudia, treballa i viu a Manresa, però vol tornar a l'Espluga, on diu que s'inspira més per compondre. Com que al Bages li diuen el Francolí, va decidir apropiar-se'l com a nom artístic perquè a la vegada li permet ubicar-se al lloc on ha nascut. Diumenge presentarà Sense pressa a l'església Vella (19.00 h). Ha musicat poemes de mossèn Ramon Muntanyola.
– El treball es diu Sense pressa, per què?
– «Com el seu nom indica, la música està feta amb molta calma, he tardat un any sencer a fer tot això, i quan he tingut 10 poesies compostes i musicades ha sigut quan he anat a gravar-ho. M'he fet un estudi a casa, sóc autodidacte.»
– I com li va venir la idea de fer aquest projecte?
– «Va ser passejant per l'Espluga que vaig veure una placa de Ramon Muntanyola amb un poema anomenat La meva vila i va ser en llegir-lo que em va agradar i vaig pensar que, ja que em dedico a la música, podia fer-li un homenatge.»
– De què parlen els poemes?
– «Són bastant descriptius. Normalment els mossens s'inspiraven en la naturalesa, però ho feien d'una manera molt romàntica, i a mi el que em va agradar va ser això, el fet de descriure llocs que conec.»
– No coneixia l'obra de mossèn Ramon Muntanyola?
– «Sí que el coneixia, perquè era el mossèn del poble, però no me n'havia arribat mai res. Sóc molt jove i potser ho havíem donat a l'escola, com també Josep Vallverdú, però quan ets petit t'interessa mínimament.»
– El disc, doncs, vol ser un homenatge a la seva figura?
– «Sí, en el moment en què em comencen a agradar les poesies veig que té una obra que hauria de ser coneguda almenys aquí, com a patrimoni cultural. Vaig pensar que si musicava els poemes segurament se'n sentiria a parlar. La música és una manera de divulgar la poesia. Ara penso que tota la que m'agrada, com la de Salvat Papasseit o Ausiàs Marc, l'he escoltat a través de cantautors com ara Serrat o Raimon.»
– I es pot dir que els hagi pres com a referents?
– «No. M'agraden molt, escolto molta música, perquè per això és la meva passió, però no els he pres com a referent. El que passa és que la música que has escoltat t'influencia a l'hora de crear, involuntàriament.»
– De totes maneres, no és gaire normal que a una persona tan jove li interessi la poesia...
– «No és gens normal, però de fet, em sembla que va lligat a la meva manera de ser. M'agrada el camp, i quan puc m'encarrego d'una petita part de terra que tenia el meu avi. També estic reconstruint una barraca de pedra seca, coses que avui en dia ningú fa, que no estan ni de moda o coses que s'han perdut.»
– Però, què hi podem escoltar al nou treball?
– «He musicat deu poesies de Ramon Muntanyola i una de Josep Vallverdú. He intentat fer servir instruments acústics perquè és un treball molt terrenal. Aquest any passat he estat al cor jove del Liceu. Vam fer bona amistat amb uns companys, cosa important a l'hora de tocar junts perquè es nota. Partint d'aquí, vaig agafar una flauta travessera, Borja Moll i Annabel Vilallonga, que toca guitarra clàssica, i després l'Oriol Tomàs, que és el violinista. També hi ha col·laborat el director de l'escola de música de l'Espluga, Josep Colomé.»
– Quins poemes ha triat i per què?
– «He triat els poemes que m'han transmès o fet imaginar, que m'han transportat cap a la música. És molt curiós perquè, a més, no havia musicat mai poemes, és la primera vegada que ho faig. A través de la lectura m'inspiro i hi havia poemes que ja em portaven a un ritme, a una música.»
– I què vol transmetre?
– «Són els llocs, la màgia dels petits pobles que malauradament els que hi viuen o hi vivim a vegades no la perceben. A vegades trobes gent que se li fa petit. Els Omells de Na Gaià per exemple, és un lloc on regna el silenci.»
– I demà passat presenta el disc a casa seva...
– «Ara fem la presentació i esperem que surti més feina. M'agradaria que a Cambrils, Salou o Guimerà se'n fessin ressò, perquè són llocs on Ramon Muntanyola va influir, com també als Omells de Na Gaià o la Selva del Camp. Muntanyola era una mica agitador cultural, s'estimava molt la llengua catalana i la intentava transmetre.»
– Està treballant en altres projectes?
– «Ara estic pensant ja en el tercer CD, ja tinc la meitat de les cançons fetes. Aquest any ha sigut molt productiu, la veritat. L'estil no variarà molt, però sí que hi haurà punts més personals que no he pogut posar en un homenatge.»
– I del treball que acaba d'editar, n'hi haurà una segona part?
– «En el tercer treball, alguna cosa hi haurà. Saps què passa? Tancar un treball així costa, han quedat 2 o 3 poesies que al final no les hi he pogut incloure. Amb una mica més de temps podrem escoltar-ho.»
– Per fer el disc, has rebut suport?
– «A l'hora d'editar-ho, de fer les còpies, he demanat subvencions al Museu de la Vida Rural, a la Fundació Lluís Carulla i a l'Ajuntament, que hi han col·laborat econòmicament.»