[D]
2
Cultura
barcelona - 11 juny 2011 2.00 h

25 anys d'Els Pets

“El nom del grup ha estat una creu però ningú ens va obligar a dir-nos així”, diu Lluís Gavaldà
- barcelona

Entre Els Pets que van començar una nit de Nadal de 1985 en un petit bar ple d'amics i Els Pets que ells anomenen del “segle XXI” han passat 25 anys, 12 discos d'estudi, centenars de concerts, milers de fans i mitja vida de tres músics, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, “tres personatges ben peculiars” que es coneixen de tota la vida, que són del mateix poble, Constantí, i que van néixer el mateix any, 1968. Fins i tot, assegura Gavaldà, “vam fer la comunió plegats”.

Els Pets han arribat als 25 en el seu millor moment musical i amb el màxim reconeixement per part de la crítica. I és que han rebut per primera vegada el premi Enderrock al millor artista i al millor disc, Fràgil, i tot just han acabat l'extensíssima gira Els Pets fan teatre, que els ha portat per teatres d'arreu dels Països Catalans, amb totes les entrades exhaurides.

Va ser precisament un d'aquests concerts, al Teatre Municipal de Balaguer, on van enregistrar, per primer cop en directe, el disc i el DVD que han publicat per celebrar el 25è aniversari. Els Pets fan teatre és un treball que vol ser “com un aparador de la nova era del grup”, explica Gavaldà, i que inclou alguns dels temes dels últims quatre discos dels de Constantí.“Perquè no volem fer una celebració nostàlgica”, aclareix el cantant, que a més assegura que se sent molt orgullós de no haver de recórrer “a cançons d'ara fa 10 i 15 anys perquè la gent ens faci cas”.

Els Pets prefereixen mostrar qui són ara, no qui eren fa 20 anys, però sense renegar del passat. “Podríem dir que hem tingut una trajectòria ascendent perquè vam començar tan avall...”, bromeja Gavaldà. Tampoc els ha passat mai pel cap renegar del nom del grup per molts entrebancs que els hagi comportat. “El nom ha estat una creu perquè ens prenguessin seriosament en l'àmbit musical i ha fet que la gent ens vegi com un grup còmic i intranscendent. Però també ens ho vam buscar, ningú ens va obligar a dir-nos així”.

Nova gira

Tot i que en un principi no tenien cap intenció de fer cap celebració especial, a part del disc, finalment Els Pets s'han decidit perquè s'han adonat del privilegi que suposa “fer 25 anys treballant”. I per mirar d'acontentar una mica la parròquia, sense caure en un excés de nostàlgia, han plantejat una nova gira d'estiu, que comença el 18 de juny a Prats de Lluçanès, i que vol ser com “una espècie d'aparador de l'evolució del grup”.

Seran concerts en què faran 25 cançons de totes les èpoques: “Temes que ja ensenyaven una mica el camí que havíem d'agafar”. I els interpretaran en ordre cronològic de publicació. N'hi haurà d'imprescindibles com ara Vespre, Bon dia, Tarragona m'esborrona o S'ha acabat i d'altres menys obvis, però que d'alguna manera han marcat la vida de la banda, com La mort em ve a buscar.

Popularitat

“Quan hi va haver el boom del rock català, em vaig començar a angoixar. Sentia que no podia sortir al carrer perquè la gent m'atabalava... No podia inspirar-me... Un dia em vaig tallar els cabells i em vaig posar ulleres i me'n vaig anar a fires de Girona i m'ho vaig passar tan bé! Ningú em deia res i podia prendre una copa tranquil·lament... Però el segon dia ja no em va agradar i una mica més i em poso a cantar Tarragona m'esborrona a veure si algú em reconeix. La popularitat mai et fa millor persona, al contrari, el més normal és que potenciï el teu cretinisme”. Amb aquesta anècdota Lluís Gavaldà assumeix com n'ha estat, de difícil, continuar tocant de peus a terra després de tants anys i de tanta popularitat, i afegeix: “La clau és aconseguir un equilibri entre l'egocentrisme necessari per crear i la humilitat d'adonar-te que el que fas tampoc és tan important”. A més, continua Gavaldà, “si et dius Els Pets demostres que te'n fots de tu mateix i això és imprescindible perquè en aquest món hi ha tant d'ego i tothom està tan obsessionat que el que fa és la repera que de tant en tant també va bé que algú es digui Els Pets”.

“Fa molts anys que ens arrosseguem pels llocs, però encara tenim curiositat i ganes d'explicar-nos. Encara conservem l'entusiasme i tenim moltes ganes de continuar”. O sigui que, de moment, no volen sentir a parlar de plegar. No obstant això, “quan fa 25 anys que ets en un grup aprens que plantejaments a llarg termini, els mínims, perquè la vida et dóna moltes sorpreses. Estem molt bé plegats i tenim una idea bastant clara que el que fem és el que ens ve de gust fer, però som conscients que moltes vegades qui fa plegar un grup no és el grup sinó la gent que el segueix”.

Però si alguna cosa han aconseguit Els Pets al llarg d'aquests 25 anys és arribar a públic de diverses generacions. “Una vegada un amic em va dir –comenta Gavaldà–: Els Pets ho teniu molt ben muntat; amb la música que feu enganxeu la gent jove i amb les lletres que feu enganxeu la gent gran”. I acaba: “Tu fas el que pots, però el públic del pop vol cares noves i el més normal seria que nosaltres estiguéssim més vistos que el tebeo”.

k

Vegeu el vídeo de l'entrevista a Lluís Gavaldà al nostre web



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides