Tocant núvols

Més enllà de la postal que suggereix i de la invocació a expressions com aquella de “marc incomparable”, la iniciativa de programar jazz al terrat de La Pedrera ofereix una oportunitat exclusiva de posar en interacció paisatge, art i emoció. Un gest que pot considerar-se una doble invitació: en primer terme a tots aquells que vulguin descobrir una de les escenes musicals més prolífiques del país en un entorn de privilegi, però també als protagonistes que l'alimenten oferint-los la possibilitat d'elevar la seva música fins als núvols.

Té un punt de paradoxa que una música habitual de locals cavernosos pugi en ascensor fins a un terrat sota el cel rogenc del capvespre, entre escultures de Gaudí i la visió d'una ciutat sencera mentre es posa el vestit de nit. Però la sensació és realment extraordinària, i més quan la proposta té la solvència i la convicció que defineix el quintet del trompetista Ivó Oller. Resulta sorprenent com aquesta formació reprodueix amb tota fidelitat l'elegància del so west coast, la rítmica del hard-bop i la sofisticació del cool. El referent d'Elmo Hope, amb qui van arrencar el concert, va deixar clar d'entrada aquestes credencials. Però tot seguit van ser els temes d'autoria pròpia signats pel saxo tenor Marc Sort, el pianista Martí Ventura i el mateix Oller els que van legitimar la personalitat pròpia, mediterrània i actual que transmeten.