Música genial, literatura brutal
Tot i que bona part de la meva existència professional es deu al periodisme musical i que sempre he defensat la necessitat primordial d'aquesta feina en un món com el rock'n'roll, on el màrqueting i els interessos lucratius no deixen veure l'art en majúscules, també sóc dels que reconeixen que primer de tot són els artistes. I que sense ells, els crítics musicals no som res.
Hi ha alguns casos, però, en què els límits de l'art i el periodisme es trenquen. Per exemple, amb les traduccions al castellà de les lletres dels grans del rock que va fer Alberto Manzano, un luxe literari que va més enllà d'una simple translació de paraules: en els seus llibres s'entén, es descobreix i es gaudeix del món poètic de Dylan, Lou Reed, Bowie, Patti Smith o Bruce Springsteen.
Avui us recomano que llegiu els dos volums que ha publicat Lengua de Trapo, que inicien una col·lecció de monografies dedicades als discos més importants del pop espanyol. El català Nando Cruz ha escrit molt més que un assaig, ha construït un univers novel·lesc amb un exercici de narrativa refinada, rigorosa i colpidora alhora, un fragment de biografia amb tensió i ritme apassionant, d'un grup emblemàtic: Los Planetas. L'àlbum, Una semana en el motor de un autobús. Crisis, addiccions, dilemes morals, èpica, moments de glòria, d'amargor. Testimonis directes, indirectes, records sincers, d'altres confosos... Després de llegir el llibre un té la sensació que ha viscut una autèntica aventura, perquè Nando Cruz arriba a l'ànima de la música i a la del lector.
L'altre volum que inaugura la col·lecció és Omega: Historia oral del álbum que unió a Enrique Morente, Lagartija Nick, Leonard Cohen y Federico García Lorca, és una altra joia. En aquest cas, Bruno Galindo s'inventa un guió en primera persona a partir de tots els que van incidir en un àlbum de referència. És millor que ho descobriu vosaltres. Música genial, literatura brutal.
