Sí, sí, universals. I tant

Tot just ara fa una setmana que es va celebrar el Dia Universal de la Sardana. Ah! No ho sabien? No es preocupin; molts membres del sector tampoc no ho tenien present. De fet, és una jornada que s'escapa fàcilment si no se n'és un fervent i voluntariós incondicional. Un dels leitmotiv era l'audició a totes les ballades del país de la sardana Lleida, ciutat pubilla. No la coneixien? Doncs és una llàstima. Es tracta d'un molt bon exemple de l'estètica popular de qualitat del catàleg de Ricard Viladesau, i en el seu moment va ser tot un hit parade.

Una altra activitat ineludible era la lectura del Missatge al món sardanista, que es va fer públic a Organyà a l'abril, en la seva proclamació com a Ciutat Pubilla. Tampoc no en tenien coneixement? També és una pena. Al llarg dels anys n'han fet lectura les principals personalitats del món intel·lectual i social del país i se n'han pronunciat de ben interessants. Enguany, el missatger era Xesco Espar. Sí, sí; l'esportista. Segurament, a ell sí que el recordaran, però... i el seu missatge?

D'uns anys ençà, poc o molt cada dia és el Dia Universal d'alguna cosa. Potser quan es van inventar tenien una utilitat més o menys sensibilitzadora o divulgativa, però dintre del marasme, la repercussió que obtenen és més aviat escassa. En el cas de la sardana, ni tan sols en el propi país, ni tan sols en el propi sector. No fa pas gaires anys que té lloc al voltant de Sant Joan. Es va traslladar amb voluntat de donar-li més ressò i el resultat del canvi és a la vista de tot mortal.

El més curiós és que és a tocar del Dia Universal de la Música. Enguany, tot just dos dies abans. No hi van participar gaires cobles, en aquesta altra diada. Amb prou feines les vinculades amb algun conservatori. I prou.

Voluntat universal? I tant, però... en quin univers?