El romànic més místic
-
Maite Ocaña, directora del MNAC. -
La sala de les pintures murals de Sorpe ha incorporat escenogràficament els Davallaments de la Creu de Santa Maria de Taüll MNAC. -
Les pintures murals de Sant Climent de Taüll tenen una il·luminació més dramàtica ANDREU PUIG. -
El baldaquí de Tavèrnoles, penjat en vertical ANDREU PUIG.
El romànic, més místic, més esponjat i més dramàtic. Així és la nova presentació de les sales d'art romànic, que a partir d'avui es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), després de sis mesos de remodelació. Com es va anunciar, les sales no han estat objecte de cap tipus de rehabilitació arquitectònica (els absis continuen al seu lloc), però el recorregut ha canviat notablement d'aspecte amb la reducció en un 30% del nombre d'obres exposades (són 145), l'aposta per una il·luminació més focalitzada i directa, i la substitució del blanc trencat de les llacunes de la pintura mural per un color gris, que ressalta significativament els forts colors medievals.
Aquesta nova presentació del romànic era un dels treballs pendents al MNAC. No era una feina fàcil, ja que el romànic, agradi més o menys, és la col·lecció més representativa del museu de Montjuïc, i la que té més càrrega sentimental. Amb les fortes retallades que han afectat la institució en els últims dos anys, la remodelació ja estava gairebé descartada, segons reconeix la directora del museu, Maite Ocaña. Estava clar que les institucions públiques no aportarien un cèntim per a una operació que no era ben bé urgent. Però en aquest cas el sistema mixt (que tan bé i amb tanta facilitat funciona en altres països com ara la Gran Bretanya o els EUA) ha donat fruit i la Fundación Mapfre ha sufragat totalment els 900.000 euros que ha costat la remodelació. A canvi, una seixantena d'obres mestres del MNAC van viatjar al febrer a la seu madrilenya del passeig de Recoletos de la fundació per a una exposició que es va cloure el 15 de maig.
De fet, la manera com es va exhibir el romànic a Madrid ja va ser un petit assaig de l'actual presentació del MNAC. L'objectiu principal de la remodelació, a més de condicionar les instal·lacions tècniques als requeriments actuals, ha estat donar més visibilitat i presència a les obres simplificant el recorregut i il·luminant les peces amb més intenció artística. Maite Ocaña remarca que aquest nou disseny recupera “el misticisme i la espiritualitat que s'havien perdut en les anteriors presentacions del romànic”.
A l'alçada dels ulls
Amb el nou discurs museogràfic i el nou muntatge, a càrrec de Toni Garau, s'han elevat, per exemple, les taules medievals a l'alçada dels ulls de l'espectador, mentre que en la instal·lació anterior s'havien deixat a terra per tal d'imitar la posició original que tenien a les esglésies. És evident que ara la seva contemplació és més agraïda. En algun cas, com ara el del baldaquí de Tavèrnoles, el procés ha estat a l'inrevés: la peça s'exhibia elevada sobre els caps dels visitants i ara s'ha penjat, un xic inclinada, però a l'alçada dels ulls.
En el cas dels absis, les estrelles indiscutibles del romànic del MNAC, s'han mantingut al lloc, però amb la diferència que les llacunes (els espais sense pintura) són grises, en lloc del blanc trencat habitual. Algunes obres, com ara el fragment de la Lapidació de sant Esteve, de Sant Joan de Boí, i els absis de Boí i Pedret, han estat restaurades seguint un nou sistema que en les llacunes recrea el morter original de la paret de les pintures. Els restauradors del MNAC han substituït la pintura de les llacunes per sorra de les zones d'on provenen les obres per tal d'imitar el seu aspecte original. El museu té la intenció d'anar restaurant de mica en mica totes les pintures murals romàniques amb aquest sistema.
Una de les novetats en la presentació dels absis afecta l'absidiola de Pedret, a la qual s'ha afegit una finestreta que imita l'obertura que existeix a l'arquitectura original.
El cap del departament de romànic del MNAC, Jordi Camps, explica altres novetats destacades. Una de les sales que més han canviat, i que gaudeix d'un efecte escenogràfic tanmateix “no buscat”, és la de les pintures de Sorpe, on, a més d'aquestes pintures, a la base de l'absis hi ha les quatre escultures en fusta del Davallament de Santa Maria de Taüll.
Malgrat la reducció del nombre d'obres exposades, a l'itinerari s'han incorporat noves peces com ara el fragment de Santa Caterina de la Seu d'Urgell i unes teles coptes.
En el recorregut també s'hi han inclòs tres audiovisuals, entre els quals, la recreació en 3D de la portalada de Ripoll, que ja es va veure en l'exposició del romànic i la Mediterrània del 2008 i en l'exposició de la Fundación Mapfre a Madrid.
Passa a la pàgina següent
asdadasd
ve de la pàgina anterior
L'última inauguració de Maite Ocaña
La directora del museu, Maite Ocaña, va viure ahir, gairebé amb tota seguretat, la seva última inauguració important al museu. Ocaña ja no tornarà al centre de Montjuïc després de les seves vacances. El seu contracte va acabar fa uns mesos i, després d'un temps de pròrroga, la que també va ser directora del Museu Picasso deixarà el MNAC. I més encara si el museu acaba incorporant l'art contemporani als seus fons.
D'altra banda, amb els canvis de govern a la Generalitat i a l'Ajuntament, el patronat del museu es renovarà a mitjans de juliol. El procés s'ha retardat perquè l'Ajuntament barceloní no es constitueix fins demà. Segons ha explicat el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, el nou patronat ha de decidir si es farà o no un concurs internacional per designar nou director o fins i tot “si s'ha de substituir”.