Fotografia i història

En poc més d'un decenni, a Catalunya s'ha recorregut un camí considerable pel que fa al reconeixement de la fotografia com a document històric i com a branca autònoma de la creació artística contemporània. Les exposicions s'han multiplicat i han sensibilitzat el públic. Encara hi ha hagut escàndols com el del fons Centelles, però l'Arxiu Nacional de Catalunya –que està fent una tasca considerable– ha integrat fons de fotògrafs i els ha salvat, el MNAC té el seu departament i els grans centres d'exposicions produeixen mostres notables.

Aquest és el cas de dues exposicions que es poden veure en aquest moment i durant l'estiu a Barcelona; una de monumental, l'altra monogràfica.

Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l'exposició Brangulí. Barcelona 1909-1945, produïda per la Fundación Telefónica en col·laboració amb l'Arxiu Nacional de Catalunya i comissariada pels fotògrafs Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld, està dedicada a l'obra del fotògraf barceloní Josep Brangulí (1879-1945), un pioner del fotoperiodisme i testimoni de les grans transformacions, socials, urbanes i industrials de Barcelona del 1909 al 1945.

A l'Arts Santa Mònica, comissariada per Maria del Mar Arnus, podem veure una delicada i pedagògica mostra de recerca sobre la utilització de la fotografia que feia el pintor Josep Maria Sert (1875-1945), sobretot durant la seva llarga estada artística a París. L'Arxiu del model ens descobreix una part del seu arxiu fotogràfic, la que pertany a Leonard Manzini que, a més d'ajudant en el laboratori fotogràfic, en l'obrador de fusteria  i en la preparació de fons i acabats de pintures, li va fer de  model fotogràfic per als estudis de les seves monumentals pintures, que a Catalunya tenen a la catedral de Vic un record excels. Són estudis fotogràfics –una gran recuperació patrimonial– que ens ensenyen a contemplar i entendre el procés d'elaboració i el mètode de treball del pintor.

La història de la fotografia a Catalunya s'ha d'anar construint amb experiències com aquestes, la història individual dels artistes fotògrafs d'una banda i l'estudi dels variats aspectes de l'originalitat creativa de l'altre. Una feina sistemàtica o la suma de moltes experiències monogràfiques ha d'acabar enriquint un corpus que fins fa poc simplement no es valorava.

Ara, l'exposició de Brangulí permet recordar la importància de la fotografia de premsa, una creació –molt diferent de l'anomenada fotografia d'art, o de la fotografia per a l'art com la de Sert– que es genera en un instant i que contribueix a documentar l'actualitat d'un moment i a conservar la memòria. La fotografia de premsa ja fa alguns anys que se celebra i es protegeix (com els fotògrafs de Magnum per exemple), però no només cal protegir els fons dels fotògrafs, sinó també els arxius de diaris, revistes i agències.

Al CCCB s'ha mantingut l'estructura temàtica de l'arxiu de Josep Brangulí i s'ha reflectit la diversitat i el tractament seriat que l'autor donava als temes (de la Setmana Tràgica a la construcció de vaixells de formigó, passant per imatges de boxa, de l'Exposició Universal del 1929, d'arquitectura industrial i del Somorrostro, entre molts altres), un segment molt ampli de la vida de l'època. Brangulí va sobreviure a tots els canvis polítics i urbans, molt atent a les transformacions de la ciutat, però també a la vida de cada dia dels ciutadans. Va anar transformant el seu ofici de fotògraf en corresponsalia, agència o arxiu, segons les circumstàncies. La tasca del fundador va ser continuada pels seus fills Joaquim (1913-1991) i Xavier (1918-1986) treballant els tres en equip i amb una única signatura. Aquest important arxiu de prop d'un milió de negatius va ser adquirit per la Generalitat el 1992 i dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

La fotografia és testimoni d'actualitat, d'humanisme i de neorealisme. Alguns fotògrafs han mirat cap als éssers humans seguint l'actualitat riallera o dramàtica, altres ho han fet amb finalitats més científiques o sociològiques, altres encara han transformat la imatge buscant la creació pura... Veureu que l'ull de Josep Brangulí i l'objectiu de la seva càmera reuneixen totes aquestes preocupacions: les d'un gran fotògraf creador d'art i constructor de la història.