Sitar sense fronteres
Ambient de gran esdeveniment, diumenge a les escales de la catedral de Girona, amb motiu de la presentació mundial –en realitat, una preestrena, perquè el disc no sortirà fins a la tardor– de Traveller, el primer àlbum d'Anoushka Shankar per a Deutsche Grammophon. De fet, a la primera fila del públic hi havia, entre altres directius d'aquesta discogràfica històrica i sempre referencial, el seu president, Michael Lang, que controlava amb el telèfon mòbil que la retransmissió en directe del concert per streaming, a través del web Medici.tv, funcionava correctament. No hi van faltar mitjans perquè fos així: un bon grapat de càmeres van immortalitzar el concert, que durant tres mesos es podrà veure gratuïtament a Medici.tv.
Anoushka Shankar, que l'any 2000 va inaugurar amb només 19 anys el primer Festival de Músiques Religioses del Món, va tornar al mateix escenari per presentar Traveller, ja com una intèrpret consagrada que és bastant més que la filla de Ravi Shankar. Aquesta dona, que és en ella mateixa tota una fusió de cultures –va créixer entre Londres, Delhi i Califòrnia–, suma a qualitats com ara el virtuosisme, la bellesa i l'elegància un gran interès per anar sempre a la recerca de noves fronteres per traspassar en el seu ofici, com a intèrpret i compositora. En el cas de Traveller, Anoushka ha anat a buscar la saviesa del productor espanyol Javier Limón –un dels pocs productors estatals amb un segell realment propi, que ja ha treballat amb altres artistes internacionals, generalment dones, com ara la portuguesa Mariza i la grega Eleftheria Arvanitaki– per cercar junts les connexions ancestrals entre la música índia i el flamenc, a través de la cultura nòmada del poble gitano.
Anoushka va obrir el concert acompanyada només del percussionista Pirashanna Thevarajah i Kenji Ota, intèrpret de tambura, un instrument indi de corda polsada que crea un brunzit sonor constant i molt subtil, però segurament amb un gran potencial hipnòtic i màntric. El trio va interpretar una raga bhairavi, per delimitar una mica el terreny propi dins la tradició musical índia, abans que entressin els altres músics en escena –vuit en total, inclosos un guitarrista i un percussionista flamencs i la cantaora Sandra Carrasco– per endinsar-se ja en el mestissatge intercontinental de Traveller. Tanguillos, buleries, tangos i seguiriyas, que són inequívocament flamencs i indis alhora, amb un diàleg fluït entre el sitar i la guitarra espanyola, el cajón i les percussions asiàtiques, el violí i el xenai, una espècie d'oboè indi. Va ser impressionant la col·laboració amb el pianista flamenc Pedro Ricardo Miño i, a l'altre extrem, una mica frustrant l'aportació del guitarrista Pepe Habichuela, segon convidat especial de la nit, que no va acabar de brillar com era previsible. En canvi, sí que va ser tot un encert la intervenció en un parell de temes de Shalini Patnaik, una ballarina índia nascuda a Califòrnia, amb una gran expressivitat i un control absolut de tots els seus òrgans, des dels ulls fins als dits, en plena harmonia amb la música d'Anoushka Shankar, que va tancar el concert amb una peça del seu pare, el mestre Ravi. I també al final, el seu marit, el director de cinema Joe Wright, va sortir a escena portant a coll la seva última gran creació en comú: el petit Zubin, de 4 mesos.
