Les seves mirades

Fa gairebé deu anys que en Miquel va acceptar col·laborar amb la revista Gavarres. Li vam proposar mirar el paisatge i escriure allò que hi veia. Entenc que hi ha diverses raons que van fer que accedís a participar en la nostra revista: primera, la periodicitat semestral li resultava còmoda; segona, la companyia de l'Eloi Madrià –que li descobria espais nous– i d'en Xavier Albertí –que intentava reflectir en imatges allò que ell escrivia– li era plaent; i tercera, i més important, els espais que li suggeríem que mirés formaven part dels paisatges que l'han conformat com a persona; són aquells llocs que sempre l'han envoltat i que han resultat capitals per entendre la seva vida i la seva literatura. En Miquel ens ha agombolat l'esguard, ens ha fascinat, ha anat mirant, i mirant-nos, ens ha anat retratant. Darrere de cada adjectiu, hem anat descobrint qui som. Després dels divuit articles, després de les divuit Mirades en el paisatge, les nostres coses més properes han pres una categoria nova, els llocs més quotidians –sovint ignorats– han anat esdevenint mítics. En Miquel Pairolí ha convertit les Gavarres i la seva gent en matèria literària.