Pairolí i el bisbe Cartañà

La personalitat literària de Miquel Pairolí ha estat abastament recordada per companys periodistes i amics lletraferits en aquest mateix diari, arran de la seva mort. No ha estat així per part dels mitjans de comunicació de Barcelona que mantenen la divisòria del riu Tordera a l'hora de parlar de personatges gironins, dedicant-los generalment una minsa atenció.

Un dels comentaristes de casa nostra afirmava que Pairolí buscava sempre la màxima precisió en l'ús de paraules i adjectius. D'això jo en tinc una prova ja que va fer-me el gran honor de demanar-me ajuda a l'hora d'escriure la novel·la titulada Cera en què descrivia meravellosament l'enterrament del bisbe Cartañà, mort l'estiu del 1963. Un enterrament que va ser precedit per una solemne processó per bona part de la Girona Vella i Rambla amb el cadàver embalsamat del prelat, portat a coll per una vuitena de capellans.

L'afany de precisió de Miquel Pairolí el va portar a demanar-me que li expliqués fil per randa el nom exacte dels ritus, cerimònies i ornaments litúrgics, així com els títols dels personatges eclesiàstics que participaven en la desfilada. Ell coneixia els meus antecedents religiosos i va pensar que li podia donar un cop de mà. Ho vaig fer amb molt de gust i ell m'ho pagar amb una dedicatòria molt amable, brindant per la nostra amistat

Moltíssimes gràcies, Miquel! Guardaré com una relíquia preciosa el teu detall i n'estaré eternament cofoi.