Tret de sortida a Vic

No són temps en què el compromís social destaqui a cap nivell, cosa que el sardanisme ha viscut en pell pròpia amb una evolució fluctuant precisament perquè ha estat un dels seus fonaments. És per això que cal celebrar que el Concurs de Colles Sardanistes de Vic que organitza la Colla Riallera arribi a la 86a edició, i més encara per l'estat de salut que va demostrar dissabte donant el tret de sortida del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes. Pel que s'hi va veure, promet ser un dels més disputats dels darrers anys. Amb l'absència, per exigències del guió normatiu, de l'actual campiona, la Mare Nostrum de Barcelona, les colles Encís de Manlleu, Tarragona Dansa, Maig i Violetes del Bosc de Barcelona van demostrar ser unes fermes candidates a un tron que no es dirimirà fins al mes d'octubre vinent al Mercadal de Balaguer, amb parades intermèdies al Serrallo de Tarragona i el Pla de la Seu de Barcelona.

La plaça Major de Vic és un dels escenaris més gratificants per al sardanisme de competició. L'entorn és important per a l'espectacle, i per això és encertat que les proves principals tinguin lloc en espais simbòlics. Si més no, amb la perspectiva del públic, que n'hauria de ser el destinatari principal. És un avenç, però els concursos de colles tenen un fort potencial d'espectacle que podria rendir molt més. Des d'aquest punt de vista, es fa estrany que es mantinguin trets incomprensibles per als espectadors com la sardana revessa (una prova poc estètica només comprensible per als molt avesats), el galop de cortesia (eternament monòton per mal plantejat) o el galop de sortida, una disbauxa irracional que fa mal a l'espectacle. Els dansaires de les colles aporten tot un doll de possibilitats artístiques que s'haurien de potenciar. Si s'hi apostés i es trenqués absolutament amb el passat, l'evolució podria ser més gratificant.