MANUEL ESPAÑA
, CANTANT I GUITARRISTA DE LA GUÀRDIA
“L'essència inicial del grup es manté”
“‘Buena Gente' és un disc molt especial perquè l'hem enregistrat amb amics com David Summers o Jesús Cifuentes”
“Tenim gent de 40 però també públic molt jove amb la sang dels vuitanta a les venes”
Un quart de segle després del seu naixement, el grup de pop rock granadí La Guardia continua al peu del canó i serà un dels plats forts del Summer Festival d'Ascó, que es va inaugurar ahir. Els granadins obriran la ronda de concerts d'avui a partir de quarts de vuit.
A Ascó presenteu el vostre quinzè àlbum, ‘Buena Gente'. Com el definiríeu?
És un disc molt especial perquè l'hem enregistrat amb amics. Són les cançons del disc anterior Tumbado al borde de la luna, però les cantem amb amics com David Summers d'Hombres G o Jesús Cifuentes de Celtas Cortos.
Fa 26 anys que sou als escenaris. Sou uns dels grups més veterans del pop rock espanyol que us manteniu fidel als orígens. Us funciona la fórmula o la mitjana d'edat de la gent que us ve als concerts ronda els 40?
La veritat és que tenim de tot. És cert que hi ha gent gran que són incondicionals nostres, però també tenim públic jove que ha sentit La Guardia amb els seus pares o els seus germans grans. Fa un any a Granada vam tindre gent molt jove en un concert i una noia d'uns divuit anys ens va arribar dir que la sang dels vuitanta corria per les seues venes. El cert és que jo em pensava que als 30 hauria acabat la meua carrera musical, però els 45 és una edat molt bonica i sento que tinc més coses que contar que mai.
Quina ha sigut l'evolució del grup aquests anys? Només queda Manuel España dels fundadors.
Hem canviat com tothom, però l'essència és la mateixa. És cert que l'únic que queda sóc jo, però els components actuals fa 11 anys que estem junts. L'any 97 vaig emprendre el projecte Chamaco amb el qual vaig treure tres discos i després em vaig replantejar refundar La Guàrdia. Des d'aleshores fins ara hem sigut més prolífics que mai, al ritme d'un disc a l'any, aproximadament.
I al Summer Festival d'Ascó quin repertori tocareu?
Una mica de tot. En un concert entren unes 18 cançons i has de triar. Normalment cantem cançons noves i n'hi ha sis que si no les cantes te les demanen al final i normalment les incloem: Mil calles llevan hacia ti o Cuando brilla el sol, per exemple. També toquem algunes versions.
És la primera vegada que toqueu a les Terres de l'Ebre?
A final dels vuitanta vam tindre moltes actuacions per aquesta zona i Tarragona, però ara fa molt temps que no; per això ens fa una il·lusió especial tornar-hi. A més, el cartell del festival ens agrada molt perquè és molt divers i abarca molts públics.
Sabeu que Ascó és un municipi nuclear i que hi ha molta polèmica perquè hi volen posar un magatzem de residus? En fareu alguna referència al concert?
No, no ho sabia. Ja m'informaré. De totes maneres les nostres lletres no són gaire reivindicatives, però potser alguna cosa direm...