Carles Sentís i Calella

El juliol de 1981 s'homenatjava Carles Sentís amb un llibre de bibliòfil intitulat 100 articles d'en Sentís, llibre espectacular i a la vegada estrany. Llevat de l'admiració pel talent i la trajectòria del escriptor del quasi miler de conspicus adherits, mancava una raó veritablement original. Recordo que en la presentació, Sentís hi posà un punt d'ironia: “El que em temia; Fèlix Pujol [aleshores cap de tancament de La Vanguardia] m'ha engegat si no hi besllumo una mena de jubilació”. Tenia només setanta anys. Al contrari de Josep Pla, que creia poc en la seva longevitat, Sentís sí creia en la seva, en l'aliada bona salut de fons, heretada, sens dubte, dels seus avantpassats d'Ulldemolins, forjats al peu del Montsant. Periodista de vocació, de raça i d'exercici, va escriure i publicar fins al mes passat, no permetent l'aparició del silenci literari en què la irreversible vellesa ha sumit, en alguns casos, altres grans escriptors. Del seu amic André Siegfried, escriptor i membre de l'Acadèmia francesa, va personalitzar una de les seves celebrades màximes: “l'esperit es manté jove mentre es conserva la curiositat”, i aquesta mai no mancà a Carles Sentís. “De fet, fou la seva fórmula magistral. Potser no tant el seu secret”.

A Calella de Palafrugell, indret íntim i intransferible per a ell i els seus, hi trobà, a l'estiu, l'esplai personal, la relació distesa amb els amics i sovint casa seva es convertia en un bell i acollidor escenari en què no pocs convidats posseïen relleu intel·lectual i polític de primer ordre. Per a Calella i per a la Costa Brava va ser un divulgador de privilegi, tant parlant del que era agradable com dels problemes de la degradació del territori i la necessitat de posar-hi remei. Portat d'aquella esmentada curiositat per les coses i els afers de la vida, per petites que poguessin semblar, Carles Sentís acceptà presidir l'Associació d'Amics de Calella (avui amb l'afegit “i de Veïns”), càrrec al qual dedicà dotze anys. No puc oblidar la seva entusiasta col·laboració en l'exposició que l'AVAC organitzà amb motiu del centenari del naixement del pintor Joan Serra, insuperat intèrpret d'aquella Calella, i com va donar suport immediatament a la idea d'editar-li un llibre, que veié la llum fa vuit anys. I va ser ell qui ens proposaria fer el mateix pel Prim. És a dir, pel notable pintor Josep Maria Prim, fill de Bordils, qui també sojornà alguns estius a Calella, en concret al Canadell, però a la fi preferí arrelar-se a Cadaqués. Dos pintorassos que divertien Pla i també Sentís i que els agradaven, com han palesat en llurs escrits. Precisament, Sentís i Prim, amb diferència de pocs dies, han estat honorats pel poble de Calella: Sentís mitjançant una escaient escultura, obrada pel seu nét, plaçada en el camí de ronda sota els Tres Pins; Prim donant nom a un ben triat carrer de cara al Canadell. On hi ha l'escultura hom podia divisar l'amic Carles navegant dempeus en el seu lleuger gondolí amb aquell mateix esperit esportiu amb què va viure-ho tot.